La hiperextensió és una lesió que es produeix quan una articulació s’estén més enllà del seu rang normal de moviment. Tot i que s’anomena comunament una lesió esportiva, la hiperextensió pot ser conseqüència d’activitats tant atlètiques com no atlàtiques. Pot afectar qualsevol articulació del cos, generalment els genolls, els colzes i els canells, i pot variar de lleu a severa. Les lesions de hiperextensió més greus poden causar llàgrimes parcials o completes de tendons i lligaments.
Definició
Tendons i lligaments de teixits tous que envolten músculs i ossos. Els lligaments són teixits que uneixen els ossos entre si. Eviten que les articulacions es desplacin en la direcció equivocada i mantinguin l’estabilitat. Els tendons connecten els nostres ossos amb els músculs i són responsables del moviment muscular. Un dany a aquests teixits per lesió d'una hiperextensió pot causar inestabilitat articular i alterar la funció muscular.
Els símptomes
Causes comunes
Qualsevol persona pot produir lesions d’hiperextensió, però sovint es produeixen lesions esportives. L’esquí, el voleibol, el bàsquet, el futbol i el futbol són alguns esports habituals on els accidents poden provocar hiperextensió. La hiperextensió també pot ser causada per accidents de cotxe o traumatismes repetits a una zona articular que provoca un esquinçament de tendons i lligaments amb el pas del temps.
Tractament
El manual Merck per a professionals sanitaris recomana el mètode RICE (repòs, gel, comprimir i elevar) com a tractament per a lesions d’hiperextensió. La immobilització de la zona ferida amb un braç o una fosa proporcionarà suport i estabilitat que permetrà una curació adequada i reduirà el risc de tornar a patir lesions. Els exercicis de teràpia física poden ajudar a curar danys causats per hiperextensió reforçant l’articulació i millorant la seva estabilitat. Segons la ubicació i la gravetat de la lesió, es pot requerir cirurgia per reparar tendons i lligaments danyats.
