Quan veieu una trobada o un esdeveniment en curs, observareu dos tipus de cos diferents entre els velocistes i els maratonistes. Es construeix un cos de velocitat per a velocitat i potència, mentre que el marató es construeix durant una resistència lenta i llarga. Però hi ha més diferències entre velocistes i maratonistes que no pas pel seu aspecte físic.
Fibres musculars
Cada múscul esquelètic conté dos tipus bàsics de fibra: lenta lent o ràpida. Les fibres musculars de tipus lent o fibres de tipus I són fibres oxidatives lentes que produeixen contraccions musculars lentes i altament resistents a la fatiga. Les fibres dels músculs de contracció ràpida o fibres de tipus II produeixen contraccions ràpides que es fatiguen ràpidament. Com a resultat, els maratoners normalment contenen una quantitat important de fibres musculars de contracció lenta, mentre que els sprinters tenen principalment fibres musculars de contracció ràpida.
Camins Metabòlics
El cos humà utilitza tres vies metabòliques específiques per proporcionar energia durant diferents activitats de funcionament. El sistema fosfàgen s’utilitza durant activitats d’alta potència que duren menys de 10 segons mentre que el sistema glicolític s’utilitza per a una intensitat moderada que dura fins a diversos minuts. El sistema oxidatiu s’utilitza per fer exercici de baixa intensitat que dura diversos minuts. Amb la durada prolongada d’una marató, els maratoners utilitzen el sistema oxidatiu aproximadament el 95 per cent del temps i el sistema glicolític el 5 per cent. Els sprints de distància curta utilitzen principalment el sistema de fosfàgens amb el sistema glicolític en sprints de distància mitjana com els 400 metres.
Ritme cardíac
La freqüència cardíaca és un dels millors predictors de la intensitat de l'exercici entre l'esprint i la carrera d'una marató. Durant un esprint amb intensitat elevada, la freqüència cardíaca pot arribar al 80 al 90 per cent del màxim. Aquesta freqüència cardíaca només es pot mantenir durant un període de temps curt. Per a un maratonista, la freqüència cardíaca sol estar entre el 60 i el 70 per cent del màxim, amb alguns corredors d’elit o experimentats maratons augmentant el nivell d’intensitat per assolir i mantenir el ritme cardíac màxim del 70 al 80 per cent.
Programes de formació
Els programes d'entrenament de velocistes i maratons varien segons les exigències específiques de cada esdeveniment. Els sprinters se centren en el desenvolupament de fibres musculars i sistema de fosfags de contracció ràpida millorant la velocitat, la força i la potència. Podeu desenvolupar fibres musculars de contracció ràpida mitjançant exercicis pielomètrics i entrenament de força. Els maratonistes, però, se centren en el desenvolupament de la forma cardiorrespiratòria, la resistència muscular i la resistència.
