Els lligaments sacrotuberos, juntament amb els lligaments sacrospinus, ancoren el sacre als ossos de la pelvis. Tot i que són bandes gruixudes de lligaments, estan sotmesos a estrès i lesions amb activitats esportives vigoroses o repetitives i poden causar un dolor literal al cul. La teràpia física es centra en reduir el dolor inicial i prevenir el reinjury.
Ligament sacrotuberós
El lligament comença al sacre, l'os triangular situat al biberó de la columna vertebral que s'adapta a la pelvis. Es dirigeix cap endavant des de la part frontal del sacre i cap avall per unir-se al tubercle de l’isqui, una prominència òssia sobre un dels ossos que formen l’anell de la pelvis. La seva tasca és evitar que el sacre es bolqui cap endavant quan s’aplica pressió descendent a la columna vertebral. Està ressaltat amb esports que creen molt d’arxiu a la part baixa de l’esquena com salts d’alt nivell, golf, gimnàstica, pitching i ciclisme de voleibol.
Teràpia física del dolor
Els objectius inicials de la teràpia física són reduir el dolor minimitzant la irritació d’una lesió i reduint l’espasme i la inflamació locals. Per a un esquinç de lligament de sacrotuberus, utilitzeu el descans aturant activitats esportives que produeixen molèsties i apliqueu gel per alleujar el dolor. Utilitzeu el gel diverses vegades al dia durant fins a 20 minuts per sessió.
Teràpia Física de Prevenció
Els exercicis de teràpia per augmentar la força i l’estabilitat a la zona de la part inferior de l’esquena i del sacre ajudaran a prevenir lesions als lligaments sacrotubers. Exercicis de reforç de nucli combinats amb estiraments per augmentar la flexibilitat dels isquiotibials, els flexors de maluc i els músculs gluteals milloraran l’absorció de xoc a l’extrem inferior i reduiran l’estrès sobre els lligaments
Altres enfocaments de teràpia
Per a problemes més persistents amb les estructures sacrotuberoses, us poden ajudar els enfocaments terapèutics que busquen alterar el teixit cicatricial del lligament. Per descompondre el teixit cicatricial i millorar la flexibilitat del lligament, es pot utilitzar la tècnica Graston o altres formes de massatge de teixits profunds, com la teràpia de fregament amb fibres creuades, per separar les fibres del lligament. En altres casos, la solució pot estar en enfortir les fibres de lligament de manera que la proloteràpia, que utilitza injeccions al lligament per estimular més cicatrius, pot facilitar el moviment. Si teniu problemes persistents, parleu amb el vostre metge o terapeuta sobre aquestes opcions.
