Com qualsevol malaltia a llarg termini, la diabetis pot afectar el benestar físic, mental i social. La característica anormal de la diabetis és el sucre en sang o la glucosa. L’exposició a nivells elevats de glucosa sovint danya vasos sanguinis petits i grans amb el pas del temps, donant lloc a una varietat de possibles complicacions físiques. La diabetis també pot afectar la salut mental, ja que s’associa amb un augment del risc de depressió i pot afectar els processos del pensament i la memòria. Les tensions i exigències de la convivència amb diabetis afecten de vegades també les relacions interpersonals i socials. Els efectes físics, mentals i socials de la diabetis estan interrelacionats, influint en la salut a curt i llarg termini.
Danys a les embarcacions de sang
Els nivells alts de glucosa danyen els petits vasos sanguinis de la retina, el teixit que percep la visió a la part posterior de l’ull, causant pèrdues de visió permanents. La malaltia renal crònica es desenvolupa generalment amb diabetis de llarga durada relacionada amb danys en els vasos petits en aquests òrgans, que poden provocar una insuficiència renal. La glucosa elevada també perjudica els grans vasos sanguinis, provocant enduriment de les artèries i el desenvolupament de bloquejos que obstrueixen el flux sanguini cap al cor i el cervell. Aquest tipus de danys importants en vaixells augmenten el risc d’atacs de cor i accidents cerebrovasculars.
Danys dels nervis
Els nervis que controlen les funcions de diversos òrgans del cos també es fan malbé a causa dels nivells de sucre en sang persistentment elevats. Això pot donar lloc a diversos problemes. El buidatge lent, la inflació i el restrenyiment són manifestacions habituals de danys nerviosos en la diabetis. La pertorbació dels nervis que controla la contracció de la bufeta condueix a la retenció d’orina. Els danys als nervis que controlen el cor i els vasos sanguinis sovint condueixen a una freqüència cardíaca ràpida i marejos. Els danys als nervis responsables de la sensació causen habitualment formiguejos, ardor o entumiment dels peus i de les mans.
Efectes mentals
La diabetis augmenta el risc de depressió. Un article d'octubre de 2012 publicat al "Journal of Affective Disorders" mostrava que la depressió era de 2 a 3 vegades més freqüent entre les persones amb diabetis, en comparació amb les que no tenien la malaltia. El risc de depressió augmenta a mesura que es desenvolupen complicacions. Per exemple, un informe de l'estudi "Cirurgia del peu i turmell" de març de 2015 va assenyalar que les persones amb problemes de peu relacionats amb la diabetis tenien nivells més alts de depressió en comparació amb les persones amb diabetis sense problemes de peu.
La diabetis també pot afectar la funció cerebral. Una anàlisi de recerca de maig de 2015 publicada a "Diabetes Metabolism Research and Review" va demostrar que les persones amb diabetis tipus 2 de 50 i més anys tenen un risc més gran de disminuir la memòria i la multitasca mental, cosa que podria indicar una vulnerabilitat augmentada a la demència més tard a la vida.
Efectes socials
La gestió de la diabetis requereix una adhesió estricta a un règim d’autocuració, incloent proves de glucosa en sang, medicaments, dieta i exercici. Això sol reptar les persones amb diabetis i les que tenen cura, afectant potencialment les relacions interpersonals i afectant indirectament el control de la glucosa. Un article de juny de 2012 publicat a "Diabetes Care" va trobar que el comportament inoportú dels membres de la família per a adults amb diabetis tipus 2 estava associat a una menor adherència a la medicació i un pitjor control de la glucosa en sang.
Per a adolescents amb diabetis tipus 1, la falta de suport entre iguals pot afectar el compliment de l’autocura. Una revisió de març de 2012 publicada al "Journal of Pediatric Psychology" va assenyalar com alguns estudis demostren que els adolescents amb diabetis tipus 1 que tenien conflictes amb els seus companys solen tenir pitjor cura personal.
Interacció dels efectes de la diabetis
Els efectes físics, mentals i socials de la diabetis estan interconnectats. Els efectes negatius en una d’aquestes àrees tendeixen a causar més problemes en els altres dos i viceversa. Per tant, per aconseguir una cura òptima de la diabetis s’han d’abordar les tres àrees.
