Tot i que el cos absorbeix aproximadament el 30 per cent del calci dels aliments i begudes que consumeix, la quantitat pot variar. Altres factors afecten la taxa d’absorció, així com la quantitat de calci que el cos excreta en suor, orina i excrements. Si bé tant el calci com el potassi poden interaccionar amb altres electròlits, el potassi ajuda a mantenir l’equilibri normal de calci en sang del cos, disminuint la pèrdua de calci a l’orina.
Paper de calci i potassi
El calci no només és un component essencial dels ossos i les dents, sinó que té un paper clau en la conducció nerviosa, la contracció muscular i la coagulació de la sang. Per tant, cal consumir suficient calci perquè els nivells de calci a la sang no baixin del normal. El cos emmagatzema calci als ossos de manera que pot mantenir un nivell adequat de mineral en reserva. Igual que el calci, el potassi ajuda a regular la funció cardíaca a més de l’activitat muscular i nerviosa. El potassi també està implicat en la funció renal, l'equilibri de fluids del cos i la producció d'energia. Obteniu potassi mitjançant fonts dietètiques. El que no s’excreta del cos s’emmagatzema als músculs i a les cèl·lules.
Absorció de calci
Les vitamines D i K i minerals com el potassi, el magnesi i el zinc ajuden al cos a absorbir més calci. La quantitat de calci que absorbeix el teu cos depèn de la quantitat de calci que consumeix. L’absorció disminueix a mesura que s’aprofita més. L’edat és un altre factor que afecta l’absorció de calci, que es troba en els màxims durant la primera infància i la primera infància. L’absorció disminueix a l’edat adulta i continua disminuint a mesura que envelleixes. Els aliments que mengeu també poden reduir l’absorció de calci. L’àcid fític i l’àcid oxalat s’uneixen al calci, reduint-ne l’absorció. Els cereals integrals, els fruits secs i les llavors són alguns dels aliments rics en àcid fític. Les fonts d’àcid oxàlic inclouen mongetes, moniatos i rubarb.
Disminució de l’excreció de calci
Si afegiu més potassi a una dieta rica en sodi pot ajudar a disminuir l’excreció de calci, particularment en dones en postmenopausa. Segons els Instituts Nacionals de Salut, les dones que inclouen prou calci en les seves dietes poden ser capaces de retardar la taxa de pèrdua òssia. Els diürètics amb economia de potassi també poden disminuir la quantitat de calci excretada a l’orina, augmentant així els nivells de calci a la sang. Com a resultat, una ingesta més elevada de potassi pot ajudar a evitar que es formin pedres renals. La cafeïna estimulant química pot augmentar l’excreció de calci, reduint l’absorció, tot i que l’efecte és mínim. L’alcohol també redueix l’absorció de calci bloquejant els enzims del fetge que ajuden a convertir la vitamina D a la seva forma activa.
Hipercalèmia
La hiperqualèmia, una causa habitual d’arítmies cardíaques, es produeix quan el nivell de potassi a la sang és superior al normal. Entre els símptomes de la hiperqualèmia són debilitat muscular, fatiga, batecs cardíacs irregulars o aturada cardíaca sobtada. La hiperqualèmia severa és una emergència mèdica que pot provocar la mort. Els metges utilitzen freqüentment infusió de calci per ajudar a normalitzar arítmies cardíaques. El tractament d’emergència de la hiperqualèmia inclou generalment donar calci per via intravenosa, normalment en forma de clorur de calci o gluconat de calci. Administrar calci per via intravenosa sol ser el primer pas per gestionar la hipercalèmia.
