Els sensors del cos controlen constantment la pressió arterial per assegurar un flux de sang adequat als òrgans i teixits. Moltes circumstàncies quotidianes afecten la tensió arterial, no menys important és la seva posició corporal. Quan es passa d’asseure’s, coneguda com la posició supina, a la de peu, es produeixen ajustaments ràpids per a mantenir la pressió arterial. Una diferència significativa entre la pressió arterial estancada i la supina podria indicar un problema mèdic a curt o llarg termini.
Postura, gravetat i pressió arterial
El repte que té el vostre cos per mantenir la pressió arterial quan passa de seure a peu es redueix a la gravetat i al cervell. El seu cervell és exquisitament sensible al flux sanguini i exigeix un subministrament constant de sang rica en oxigen per funcionar normalment. Quan esteu asseguts, la sang flueix fàcilment des del cor cap al cervell, ja que tots dos estan al mateix nivell. Però quan us poseu de peu, el vostre sistema circulatori ha de treballar contra la gravetat per bombar la sang cap amunt al vostre cervell i per evitar que un excés de sang s’acumulin a les cames. Normalment, el vostre cos fa aquest ajustament de manera ràpida i perfecta.
Ajustaments per a la posició del cos
El cos utilitza diversos mecanismes complexos per regular la pressió arterial. Un mecanisme regulador a curt termini assegura que la pressió arterial es mantingui relativament constant a mesura que canvieu d’una posició corporal a una altra. Un centre d’ordenació cardiovascular del vostre cervell rep informació del vostre cos i respon enviant senyals nervioses al vostre cor i vasos sanguinis. Per exemple, quan us poseu de peu des de la posició tombada, els senyals nerviosos dirigeixen el cor a accelerar-se una mica i es contrauen amb més força. Altres senyals indiquen que alguns vasos sanguinis es limitin per evitar que la pressió arterial caigui. Els efectes oposats a curt termini es produeixen quan canvieu de peu a la cama.
Resposta normal
Quan us poseu de peu per seure o seure, es produeix una petita immersió de la pressió arterial en els primers segons. Això es produeix perquè la gravetat fa que es formin uns 0, 5 a 1, 0 litres de sang al vostre cos més baix. El teu cos normalment corregeix aquesta immersió de la pressió arterial desapercebuda ràpidament, en uns 30 segons. El vostre metge pot mesurar la pressió arterial tant en posició de peu com en posició asseguda per assegurar-se que el vostre cos respon normalment als canvis de posició. La pressió arterial permanent normalment és aproximadament de 3 a 4 mmHg més baixa que la pressió arterial supina, i la concentració de sang induïda per la gravetat a la part inferior del cos és la diferència.
Hipotensió postural
La hipotensió postural es refereix a una disminució anormalment gran de la pressió arterial quan passa de seure o asseure’s a una posició de peu. Aquesta condició, també coneguda com a hipotensió ortostàtica, sovint provoca marejos o poca tensió en peu. En casos greus, es pot produir desmai. Aquests símptomes poden durar d’uns segons a diversos minuts i poden provocar lesions a causa d’una caiguda. Hi ha moltes possibles causes d’hipotensió postural. Aquesta condició es produeix més freqüentment en adults grans en comparació amb adults i nens més petits.
Causes de la hipotensió postural
La deshidratació és una de les causes més comunes d’hipotensió postural. Una malaltia greu de la grip estomacal o exercici en temps calorós, per exemple, pot comportar deshidratació i hipotensió postural temporal. Pèrdua de sang significativa per lesió o anèmia pot tenir un efecte similar. Els medicaments són una altra causa freqüent d’hipotensió ortostàtica ocasional, especialment els medicaments prescrits per tractar la pressió arterial alta o malalties del cor. Algunes malalties i afeccions mèdiques poden causar atacs persistents d’hipotensió postural, inclosos: atac cardíac i ictus - ritme cardíac i anormalitats de la vàlvula - danys nerviosos diabètics o relacionats amb l’alcohol - malaltia Parkinson - poca potassi en sang - mal funcionament de la glàndula suprarenal
Consulteu el vostre metge tan aviat com sigui possible si experimenteu repetits atacs de marejos o poca expulsió. Busqueu atenció mèdica d’emergència si presenta símptomes d’hipotensió postural amb altres símptomes, com ara dolor toràcic o abdominal, falta d’alè, debilitat, entumiment o confusió.
Revisat per: Tina M. St. John, MD
