La natació competitiva existeix des del segle XIX i possiblement durant molts segles abans, segons la Federació Internacional de Natation, o FINA, l’òrgan de govern de la natació competitiva internacional. Els homes i les dones han continuat registrant temps de natació més ràpids a mesura que la natació competitiva es fa més popular a tot el món.
Golpes de natació primerenca
L'arxiu del "The Times" d'Anglaterra conté reportatges sobre una cursa de 1844 entre l'anglès Harold Kenworthy i dos nord-americans anomenats Flying Gull and Tobacco. Els visitants d'Amèrica del Nord van nedar de manera que l'escriptor anònim del "Times" va qualificar de "totalment no europeu", segons FINA.org. L’ictus sembla que s’assemblava a l’estil lliure. L’anglès va perdre la carrera nedant el pit. A la dècada de 1840, el sidestroke va superar el cop de pit com a cop de cursa més popular a Anglaterra, segons FINA.org. El 1873, John Trugeon va combinar un moviment de braços semblant al estil lliure amb el cop de pit. Aquest ictus es va popularitzar per a les curses curtes.
Desenvolupament de freestyle
Després d'observar els nadius d'Austràlia nedant en un estil similar al de la gavina de vol nord-americana, l'anglès Fred Cavill va començar a practicar l'estil lliure, ensenyant-lo als seus fills. El seu fill Richard Cavill va guanyar una carrera amb aquest ictus i va descriure l'estil de natació com una manera de "gatejar" per l'aigua, segons FINA.org. Així, el cop es va conèixer com a rastreig frontal.
Societats de natació primerenca
La Societat Nacional de Natació d'Anglaterra, que datava de la dècada de 1840, es va convertir en l'Associació de Natació de la Gran Bretanya el 1874, segons FINA.org. El 1886, aquesta associació es va unir amb el Otter Swimming Club de Londres per formar l'Associació de Natació Amateur. Aquesta organització continua sent l’òrgan de govern de l’esport de la natació a Anglaterra. Alemanya va formar les seves primeres federacions de natació el 1882, seguida de França el 1890 i Hongria el 1896.
Competicions de Natació Precoç
Mentre que les organitzacions de natació angleses van prestar poca atenció a la normalització i al cronometratge del segle XIX, els australians van començar a celebrar regates de campionat regularment. El 1846, William Redman va guanyar el campionat de freestyle de 440 jardins amb un temps de 8:43, segons FINA.org. Austràlia va començar a celebrar campionats regulars el 1889. Els Estats Units van celebrar el seu primer campionat nacional el 1877 i Escòcia va celebrar el primer campionat mundial de natació femenina el 1892. Alfred Hajos es va convertir en el primer campió olímpic de natació als Jocs Olímpics d'Atenes de 1896.
segle 20
FINA es va constituir el 1908 i durant els següents sis decennis, els Jocs Olímpics van seguir sent l’únic esdeveniment de natació competitiu internacional. Del 1908 al 1956, els homes nedaven només l’estil lliure, el cop d’arrel i el pit. Les dones van nedar només l'estil de vida lliure als Jocs Olímpics fins al 1924, quan FINA va afegir esdeveniments al pit i al pit. El 1952, FINA va decidir afegir esdeveniments de papallones a les competicions masculines i femenines. FINA també va presentar a la competició esdeveniments de relleus de campionat. A partir del 2010, homes i dones nataven el mateix nombre d’esdeveniments als Jocs Olímpics, incloent quatre curses de freestyle, dues curses d’esquena, dues curses de pit, dues curses de papallones, dues medleys individuals, dues curses d’equips de freestyle i una cursa d’entrada per equips.
