Tenir un company d’entrenament és una manera divertida de mantenir-se motivat i responsable, però pot inspirar sensacions de gelosia quan un de vosaltres comença a veure resultats més ràpidament que l’altre. Pot ser que la culpa no sigui completament vostra, la vostra dieta pot ser perfecta, però la genètica també té un paper en la vostra resposta a l’exercici. Per exemple, si està gras i la teva parella és fina, potser molt bé veus primer el desenvolupament muscular.
Somatotips
Hi ha tres tipus bàsics de cos: endomorf, mesomorf i ectomorf, o greix, atlètic i prim. Cada tipus de cos pot canviar d’aspecte mitjançant la dieta i l’exercici, però si es deixa sol, gravitarà cap al seu estat natural. Els endomorfs són suaus i rodons, amb poc to muscular i generalment massa greixos, i els ectomorfs són prims amb músculs petits. Els mesomorfs són els que molts consideren ideals, amb un cos dur i muscular i sense problemes per mantenir un pes saludable.
Endomorf enfront del mesomorf
Ectomorfs i afecció muscular
Els ectomorfs són naturalment prims i tenen dificultat per guanyar pes. Si sempre heu estat prims i podeu menjar tot a la vista sense guanyar una unça, sou un ectomorf. Tot i que no porteu cap cop extra, tampoc no teniu gaire múscul. L’entrenament regular amb pes us farà més fort, però tindreu problemes difícils de desenvolupar massa muscular perquè la tendència natural del vostre cos és moure calories pel vostre sistema i eliminar l’excés. El seu metabolisme ràpid evitarà que es desenvolupi una panxa de pot, però no permetrà que hi hagi calories addicionals suficientment per alimentar el creixement muscular. El vostre entrenament ha d’estar molt centrat en repeticions lentes i pesades per provocar el major estrès muscular possible si es veu un creixement muscular.
Temes de personalitat
La vostra personalitat és important a l’hora d’obtenir resultats d’entrenament, ja que dicta l’enfocament de la forma física. L'endomorf tendeix a ser relaxat i relaxat i aquesta actitud pot portar-lo a no insistir tant en els resultats. L'ectomorf, en canvi, tendeix a l'ansietat social i la consciència de si mateix, cosa que el pot portar a notar els seus propis defectes amb més facilitat i ser més dur del que és necessari. El mesomorfa tendeix a reeixir en forma física en part per la seva actitud: tendeix a ser aventurer, assertiu i orientat als assoliments. Això el porta a treballar per la pura consecució del mateix, i l’aspecte físic que en resulta és només secundari.