Els cinc òrgans principals que segreguen sucs digestius són les glàndules salivals, l’estómac, el pàncrees, el fetge i l’intestí prim. Cadascun d’aquests òrgans sintetitza la seva barreja de sucs digestius que descompon l’aliment en trossos més petits que poden ser absorbits al cos.
Glàndules salivals
Les principals glàndules salivals es troben a les galtes, sota la llengua i al voltant de la mandíbula. Secreen aproximadament 1 quart de saliva cada dia. L’amilasa, també anomenada ptialina, és un enzim de la saliva que descompon midons o hidrats de carboni complexos, com el pa, l’arròs i les patates. El lisozima és un altre enzim salival, que ajuda a mantenir la boca lliure de gèrmens. La saliva també conté moc, que revesteix el menjar i permet que cada mossegada viatgi suaument pel tub digestiu.
Estómac
L’estómac, un òrgan important per a la digestió, produeix suc gàstric que es compon d’àcid clorhídric, aigua i enzims. L’àcid clorhídric funciona amb l’enzim gàstric principal anomenat pepsina per ajudar a la digestió d’aliments rics en proteïnes com els ous, la carn i el tofu. La producció d’àcid s’incrementa amb una hormona coneguda com a gastrina, que es produeix per cèl·lules específiques que revesteixen l’estómac. L’estómac també produeix lipasa gàstrica, que ajuda a digerir greixos. També es produeix a l'estómac un factor intrínsec, un compost similar a l'enzim que ajuda a l'intestí prim a absorbir la vitamina B12.
Pàncrees
El pàncrees és un òrgan amb forma de fulla que es troba per sota de l'estómac. Segrega sucs rics en enzims capaços de digerir els 3 principals nutrients energètics: hidrats de carboni, greixos i proteïnes. El suc pancreàtic també conté grans quantitats de bicarbonat de sodi, que neutralitza l’àcid de l’estómac i optimitza l’ambient perquè funcionin aquests enzims. Els enzims pancreàtics fan la major part de la digestió de greixos, secretant lipasa pancreàtica, esterasa i fosfolipasa, que descomponen greixos químicament complexos en greixos simples i fàcils d’absorbir. De la mateixa manera, la tripsina i la carboxipolitipidasa descomponen les proteïnes i l’amilasa pancreàtica descompon els hidrats de carboni.
Fetge
El fetge produeix un suc verdós anomenat bilis, que és emmagatzemat i concentrat per la vesícula biliar. Després d’un àpat alt en greixos, com un formatge que conté formatge, crema o cansalada, els greixos del menjar solen unir-se per formar grans esferes de greix. Són massa grans perquè els enzims funcionin, de manera que el greix pot ser absorbit pel cos. La bilis actua com el sabó, trencant els enllaços que mantenen aquestes esferes juntes i convertint-les en petits globus que fàcilment es prenen pel cos. La bilis no és un enzim, però és essencial perquè funcioni els enzims que digereixen greixos.
Intestins
Mentre que el procés digestiu comença a la boca i a l’estómac, la digestió guanya impuls quan l’aliment entra als intestins prims. Aquí és on les secrecions del pàncrees, fetge i intestins prims fan la major part del treball digestiu. El revestiment de l’intestí prim està cobert d’unes petites extensions semblants als dits anomenades vellositats, que és on s’absorbeixen els nutrients a la sang. Els consells de les vellositats tenen molts enzims que digereixen proteïnes, hidrats de carboni i greixos, com ara peptidases, disacàrides i lipases intestinals. Aquí també s’utilitzen enzims que digereixen sucres simples, com la lactasa i la sucrasa. Els espais profunds entre les vellositats s’anomenen criptes, que segreguen moc, bicarbonat i aigua. A més d’aquestes secrecions, les cèl·lules de l’intestí prim també produeixen hormones, com la secretina i la colecistokinina, que estimulen els altres òrgans a alliberar els seus sucs digestius.
