La vitamina D és una vitamina soluble en greixos important per a diversos processos biològics, particularment la formació òssia i la funció immune. La vitamina D s’absorbeix dels aliments o es produeix a la pell després de l’exposició a la llum solar. En les últimes dècades, els investigadors han descobert que un fetge saludable és necessari per mantenir uns nivells adequats de vitamina D al cos. Molts tipus de malalties hepàtiques que causen danys al fetge poden produir nivells baixos de vitamina D al cos.
Absorció de vitamina D
Es necessita un fetge sa en diversos punts diferents durant el cicle de vida biològic de la vitamina D. Com que la vitamina D és soluble en greixos, s’ha de dissoldre en molècules de greix per ser absorbida del tracte digestiu al cos. Per absorbir els greixos i les vitamines dissoltes en aquests greixos, el cos necessita una substància anomenada bilis, que conté sals i enzims que descomponen grans molècules de greix en molècules més petites que poden ser absorbides pels intestins. La bilis és produïda pel fetge, després emmagatzemada a la vesícula biliar i alliberada als intestins durant la digestió.
Malaltia hepàtica colestàtica
La malaltia hepàtica cholestàtica es refereix a un bloqueig en el flux de bilis del fetge, limitant la seva disponibilitat als intestins. Diverses malalties hepàtiques diferents poden produir una reducció de la bilis, inclosos els danys al fetge causats per l'alcoholisme, l'hepatitis vírica o productes químics tòxics. Sense la bilis suficient, el cos no pot descompondre i absorbir greixos i es poden produir deficiències de vitamines solubles en greixos com la vitamina D.
Activació de vitamina D
Quan la vitamina D s’absorbeix per primera vegada als intestins o es produeix a la pell, es troba de forma inactiva. Al fetge, la vitamina D inactiva es converteix en la seva forma activa, anomenada 25-hidroxivitamina D. Sense aquesta conversió a la forma activa, la vitamina D no pot exercir les seves funcions vitals en el cos. L’activitat de la vitamina D es millora encara més als ronyons, on la 25-hidroxivitamina D es converteix en 1, 25-dihidroxivitamina D, la forma més potent de vitamina D.
Malalties hepàtiques paranquimàtiques
La malaltia hepàtica parenquimàtica es refereix a malalties del fetge que no afecten la producció de bilis, sinó que afecten les altres funcions que es produeixen al fetge, inclòs el metabolisme de la vitamina D. Quan algú desenvolupa malalties parenquimàtiques del fetge, el seu fetge ja no pot convertir de manera eficient la vitamina. D en 25 hidroxivitamina D, provocant símptomes de deficiència de vitamina D. Molts factors poden causar malalties hepàtiques parenquimàtiques, com l’alcoholisme, l’hepatitis vírica i diversos tipus d’infeccions.
