Les adhesions formen part d’una família de trastorns múscul-esquelètics que contribueixen al mal d’esquena. Són un tipus de teixit cicatriu intern que es acumula al voltant de les fibres musculars i del teixit connectiu, provocant que s’agrupen i restringeixin el seu moviment independent. Això sol causar dolor derivat a altres parts del cos que poden contribuir encara més al desequilibri muscular i a l’augment del mal d’esquena.
Causes
Les adhesions són fils de col·lagen produïts pel cos com a resposta a la curació després del trauma, ja sigui per cirurgia o per ferides o ambdues coses. Les adhesions també es poden produir per sobreentrenament o per una mala postura crònica, per exemple, com a conseqüència de la bona asseguda a un escriptori o ordinador. Un cop formada, tret que es faci una acció, les adhesions poden augmentar-se o fer-se amb el pas del temps, restringint encara més la mobilitat de l’esquena i sovint agreujant el mal d’esquena.
Significació
Fins fa poc, l’única opció per reparar els danys d’adhesió era la cirurgia de lisi que implicava tallar o cremar les adhesions. No obstant això, aquest mateix procediment sovint va crear adhesions addicionals a partir de la pròpia cirurgia. En canvi, s’han trobat certs tipus d’exercicis específics que reduïen tant el nombre com l’impacte de les adhesions, desglossant les seves connexions similars a la tela amb el teixit corporal i ajudant a la normalitat al moviment.
Exercici propi
L’estirament muscular i fascial amb o sense equipament s’ha demostrat que redueix les adhesions i restriccions musculars. Les tècniques d’auto-massatge, també conegudes com alliberament de miofascial auto, mitjançant rodets d’escuma o boles suïsses també s’han demostrat que redueixen la gravetat del mal d’esquena quan s’orienta els extensors d’esquena o els músculs isquiotibials.
Exercici terapèutic
S’ha trobat que els exercicis terapèutics aplicats per terapeutes manuals qualificats són la tècnica més eficaç per alleujar el mal d’esquena. D’aquesta manera es pot fer massatges o estirar el teixit afectat, poden trencar alguns dels enllaços entre feixos de teixits connectius adjacents. Els exercicis terapèutics són especialment adequats per a les adhesions a la unió lumbosacral i a les articulacions sacro-ilíaques, zones que no són accessibles a les tècniques d’auto-massatge, però sovint són l’arrel del mal d’esquena segons els terapeutes de Clear Passage Physrapy Therapy.
Riscos d’exercici
Si un individu té mal d’esquena com a conseqüència de les adhesions, les compensacions biomecàniques d’aquestes restriccions es desenvolupen automàticament en altres parts de la musculatura de l’esquena així com en el cos en general. Si es continua exercici convencional, les compensacions s’acumulen amb el pas del temps i es converteixen en zones de dolor i moviment disfuncional segons Ann i Chris Frederick, creadors de Fascial Stretch Therapy i autors del llibre més venut "Stretch to Win".
