Gatorade és una marca habitualment associada a esportistes i esports de tot tipus. Tot i això, altres begudes esportives han entrat al mercat al llarg dels anys, donant a Gatorade certa competència saludable i escollir quina beguda esportiva consumir ha esdevingut confusa. Tot i que Gatorade us pot ajudar a hidratar-vos i a completar la vostra energia de manera eficaç, hi ha poques proves que indiquen que sigui més eficaç que una beguda esportiva amb ingredients similars. No obstant això, es poden considerar avantatges alguns elements subjectius, com el gust.
Gatorade
Gatorade va ser creat per investigadors de la Universitat de Florida als anys seixanta per ajudar l'equip de futbol de l'escola a hidratar-se eficaçment. Gatorade és majoritàriament aigua, però també conté una barreja de carbohidrats del 6 per cent en forma de sucres sucres, glucosa i fructosa, que ajuda a reomplir el combustible perdut en els músculs. A més, Gatorade conté diversos electròlits clau, incloent sodi i potassi, per ajudar a reomplir els electròlits perduts en suar. Els electròlits juguen un paper clau en la contracció muscular adequada, mentre que la glucosa i el sodi augmenten l’absorció de líquids al cos.
Tipus de begudes esportives
Quan es comparen begudes esportives, és important adonar-se que hi ha diferents tipus. Segons l’entrenador esportiu Brian Mac, els tres tipus bàsics de beguda esportiva són isotònics, hipotònics i hipertònics. Les begudes isotòniques, com Gatorade, contenen líquids, electròlits i hidrats de carboni del 6 al 8 per cent. Les begudes hipotòniques contenen líquids, electròlits i nivells baixos d’hidrats de carboni, mentre que les begudes hipertòniques contenen més d’un 10 per cent de carbohidrats. La majoria de begudes esportives del mercat formen part de la categoria isotònica, com ara Gatorade, Powerade i AllSport.
Opinió d’experts
En un estudi publicat a l’edició de març de 2000 de “Sports Medicine”, investigadors de la Universitat de Tasmània a Austràlia van informar dels resultats d’una metaanàlisi que es fixaven en nombrosos estudis realitzats sobre begudes esportives disponibles comercialment. Les seves investigacions es van centrar en estudis que van incloure begudes que contenien menys d’un 10 per cent d’hidrats de carboni, que inclou Gatorade, i van estar orientades a l’atleta mitjà. Els investigadors van concloure que hi havia poques proves que suggerissin que una beguda esportiva en concret fos més efectiva que una altra.
