Alguna vegada has deixat que un cracker s’assegui a la boca sense mastegar-lo i ha notat un sabor dolç que es construeix a la llengua? Aquest gust és el resultat d’un enzim que intenta destruir el cracker. Els enzims treballen a tot el tracte gastrointestinal per hidrolitzar les llargues cadenes d’un hidrat de carboni i convertir-les en cadenes més petites. L’objectiu final de digerir els hidrats de carboni és desmuntar la seva estructura en molècules més petites que el cos pugui absorbir.
Digestió i absorció
L’objectiu de digerir i absorbir els sucres i el midó és descompondre’ls contínuament en molècules més petites i petites que el cos pot absorbir i utilitzar. Molècules de midó més grans o hidrats de carboni complexos requereixen un gran desglossament. Hidrats de carboni simples o sucres requereixen un procés de descompte o cap de res.
Trencant
La digestió dels carbohidrats comença a la boca amb l’ajuda d’una substància anomenada “amilasa salival”, un enzim que descompon el midó en molècules més petites de glucosa anomenades “dextrines”. Les dextrines s’utilitzen de vegades com a agent espessidor en els aliments. Les cadenes més petites de midó o dextrines es descomponen en polisacàrids i després en maltosa.
Digestió principal
Tot i que la digestió dels hidrats de carboni comença a la boca, la major part del treball real es fa a l’intestí prim. Amb el treball de tres enzims diferents, els carbohidrats es desglossen dels polisacàrids a les cadenes de glucosa i dels disacàrids més curts. Els enzims de la membrana exterior de la cèl·lula intestinal realitzen el desmantellament final dels hidrats de carboni. Aquests enzims són la maltasa, que descompon la maltosa en glucosa; sucrasa, que descompon la sacarosa en glucosa i fructosa; i lactasa, que descompon la lactosa en glucosa i galactosa.
Fibra
Les fibres es mantenen a l’estómac i retarden el buidament gàstric, fomentant una sensació de plenitud o sacietat. Al seu intestí gros, hores després d’haver acabat de menjar, s’han digerit la majoria de sucres i midons. La fibra és l’única part del carbohidrat que queda al tracte digestiu. Atreu l’aigua, que suavitza la femta per al pas sense esforçar-se.
