Les persones amb diabetis poden menjar petites quantitats de melassa com a part d’una dieta saludable en general. Segons l’American Diabetes Association, la quantitat d’hidrats de carboni consumits té un impacte més gran sobre el sucre en sang que el tipus d’hidrats de carboni que es consumeix, en aquest cas, la melassa. Si escolliu consumir sucre afegit, ja sigui de melassa o d’una altra font, l’ADA aconsella reduir altres hidrats de carboni a l’àpat de manera que el vostre consum total d’hidrats de carboni continuï. Per exemple, si teniu previst fer un postre elaborat amb melassa després del sopar, potser ometeu l’arròs o el pa de l’àpat.
Una cullerada de melasses
La melassa és un subproducte de la refinació del sucre de taula. Una cullerada de melassa conté 58 calories i 15g d’hidrats de carboni. També conté nivells baixos de vitamines i diversos minerals extrets del sucre durant el procés d’afinació. La molassa conté potassi, magnesi, fòsfor i ferro. Una cullerada proporciona un 16 per cent del requeriment diari de ferro estimat per als homes i un 12 per cent per a les dones. Si bé la melassa és una font concentrada de calories i menjar-ne massa no és una bona idea, una cullerada de melassa és més nutritiva que una cullerada de sucre refinat.
Una paraula de precaució
Tot i que l’intercanvi d’un vegetal midó per un postre edulcorat amb melassa pot tenir efectes similars al sucre en la sang, la diferència en la nutrició que proporciona cadascun és dramàtica. Verdures, fruites i altres fonts d’aliments hidrats de carboni integrats contenen vitamines, minerals i fibra. La melassa és més nutritiva que el sucre refinat, però no es compara amb els nutrients que obteniu en menjar aliments sencers. Per a una salut òptima, l’ADA us aconsella que estalvieu les llaminadures de tant en tant. Les verdures, fruites, cereals integrals, llegums i productes lactis han de proporcionar la gran majoria dels seus hidrats de carboni dietètics.
