Els aminoàcids són molècules que contenen nitrogen que són els blocs de construcció de totes les proteïnes dels aliments i del cos. Es poden utilitzar com a energia, aportant al voltant de 4 calories per gram, però el seu propòsit principal és la síntesi i el manteniment de proteïnes del cos incloent, però no limitadament, massa muscular.
Aminoàcids com a energia
Durant el metabolisme normal de les proteïnes, un nombre determinat d'aminoàcids s'elimina cada dia. Quan aquests aminoàcids són desproporcionats amb altres aminoàcids per a la síntesi de proteïnes noves, el seu fetge i els ronyons disposen del nitrogen com a urea i la resta de la molècula s’utilitza com a energia de diverses maneres. Aleshores determinats aminoàcids-menys el seu nitrogen- poden entrar al cicle de l’àcid cítric: la via bioquímica que converteix els aliments en energia. D’altres es poden convertir en glucosa o greixos. Aquest procés es pot millorar quan es prengui més proteïna del que es necessita.
Glucosa per a l’energia
El seu cos es basa en un subministrament continu de glucosa i àcids grassos per obtenir energia per a l'activitat física i les necessitats cel·lulars durant el repòs. Quan fa exercici físic, el cos es basa encara més en la glucosa, ja que el greix és més lent per metabolitzar-se. Com més alta sigui la seva intensitat d’exercici, més necessita que el cos necessiti glucosa més ràpida. Una mica de glucosa s’emmagatzema com a glicogen al fetge i als músculs i es pot reclutar quan s’utilitza glucosa en sang. Quan el glicogen s’esgota, el procés de gluconeogènesi es pot fer càrrec: la creació de nova glucosa a partir d’una altra font. La font habitual de gluconeogènesi són els aminoàcids.
De aminoàcids a àcids grassos
Les persones sanes emmagatzemen greixos corporals adequats per cobrir les seves necessitats energètiques. Tot i que alguns aminoàcids poden convertir-se en àcids grassos, no hauria d’haver-hi necessitat que es produeixi aquest subministrament d’energia. Però si una ingesta de proteïnes molt elevada aporta quantitat de calories substancialment més, teòricament aquests aminoàcids convertits addicionals podrien afegir a les botigues de greix corporal. Un estudi publicat al Journal of the International Society of Sports Nutrition el 2014 refuta aquesta teoria, indicant que les aportacions molt elevades de proteïnes no van afegir greix corporal, almenys en esportistes.
Consideracions pràctiques
L’ideal és que la proteïna dietètica es reserva per al manteniment i la síntesi de proteïnes del cos i no sigui una font d’energia preferida. Les directrius dietètiques tradicionals aconsellen que una ingesta adequada de carbohidrats estalviï la massa muscular impedint la necessitat de gluconeogènesi dels aminoàcids. Tot i això, una revisió publicada a la revista Nutrition and Metabolism el 2006 proporciona algunes evidències que l’organisme s’adapta a la ingesta baixa de glucosa i no hi ha pèrdua resultant de massa muscular, almenys en persones que fan exercici. Consulteu un nutricionista esportiu qualificat per ajudar-vos a determinar la vostra composició òptima de nutrients, especialment si esteu actius.
