Gran part dels aliments que es consumeixen als Estats Units s’importen, inclòs un 60% aproximat de fruites fresques i un 80 per cent de marisc, segons un article del març de 2011 a Scientific American. Abans de gener de 2011, l’Administració nord-americana d’aliments i drogues tenia l’autoritat limitada d’imposar les normes nord-americanes als proveïdors estrangers. No obstant això, les lleis més dures destinades a prevenir els brots de malalties transmeses pels aliments han reforçat la seva capacitat de control i execució tant per als proveïdors d'aliments externs com pels importadors nacionals.
Malalties i morts transmeses pels aliments
Les estadístiques publicades a l’abril de 2011 pels centres de control i prevenció de malalties calculen que als Estats Units es produeixen anualment 47, 8 milions de malalties transmeses per aliments, 127.839 que necessiten hospitalització i 3.037 que causen la mort. Tanmateix, aquests números van ser posats en qüestió en un editorial publicat el 23 de febrer de 2011, "New England Journal of Medicine", en què el canvi de que els canvis en els mètodes de recollida de dades del CDC havien produït dades erròniament baixes. Les taxes actuals havien estat "estancades" des del 1999, quan es calcula que es calcula que 76 milions de malalties, 325.000 hospitalitzacions i 5.000 morts es van atribuir a un menjar contaminat, va escriure Michael Osterholm, director del Centre de Polítiques de Recerca i Malalties Infeccioses de la Universitat de Minnesota.
Demanda subministrament de combustibles
A mesura que els gustos alimentaris esdevenen més internacionals, ha augmentat la demanda dels productes alimentaris importats, especialment els que s’utilitzen a les cuines asiàtiques. Els aliments de països on els costos de mà d’obra i producció són una fracció dels que hi ha als Estats Units sovint poden ser més barats que els homòlegs produïts al país i també aporten un gust més autèntic als plats, però hi ha un desavantatge. Quan el control de qualitat i els estàndards de producció no s’ajusten als estàndards nord-americans, augmenta la possibilitat de patir malalties per aliments. Si els inspectors no agafen productes no segurs abans que acabin als prestatges de la botiga de queviures, les notícies només surten després que les persones que els hagin menjat contractin intoxicació alimentària.
Xina: una preocupació permanent
El 2007, el doctor David Acheson, el comissari associat d’aliments de la FDA, va testificar davant un comitè de la Cambra de Representants dels Estats Units que la FDA tenia una “història d’inquietud” sobre les exportacions d’aliments subjardades i contaminades de la Xina. Entre els incidents que van provocar una alerta i un recordatori es van trobar aliments per a mascotes i aliments per a bestiar contaminats amb la melamina química industrial, juntament amb descobriments repetits de peixos i mariscs que contenien residus de drogues il·legals, additius alimentaris i contaminants químics. A l’abril de 2008, Jean M. Halloran, director d’iniciatives de política alimentària de la Unió de Consumidors, que estava parlant amb una comissió del govern, va dir: "Tenim proves considerables que les importacions de marisc procedents de la Xina presenten riscos importants per a la seguretat". Halloran va dir que la capacitat de la FDA d’aturar els aliments no segurs entrava al país era "molt limitada".
Llei de modernització de seguretat alimentària
La Llei de modernització de la seguretat alimentària d’1, 4 mil milions de dòlars, signada per llei pel president Barack Obama el gener del 2011, pretén reduir els brots de malalties transmeses per aliments imposant regulacions més estrictes sobre les importacions d’aliments i ampliant l’autoritat d’aplicació de la FDA. La nova normativa exigeix que els importadors nacionals assumeixin la responsabilitat de la seguretat dels aliments dels seus proveïdors estrangers i que els transformadors d'aliments externs instinin mesures per prevenir la contaminació. Segons les lleis de la FSMA, la FDA ha estat facultada per evitar que els aliments entrin als Estats Units o instal·lacions no compatibles. Sota les lleis antigues, la FDA va haver de convèncer les empreses perquè recordessin voluntàriament productes alimentaris considerats insegurs, però les noves lleis confereixen una autoritat unilateral per ordenar les reclamacions.