La respiració profunda alleuja l’estrès i l’ansietat pel seu efecte fisiològic sobre el sistema nerviós. Respirar lentament i mentalment activa l’hipotàlem, connectat a la glàndula pituïtària del cervell, per enviar neurohormones que inhibeixen les hormones productores d’estrès i desencadenen una resposta de relaxació al cos. L’hipotàlem lliga el sistema nerviós amb el sistema endocrí, que segrega les hormones que regulen totes les activitats a tot el cos.
Glàndules adrenals
Les glàndules suprarenals, situades a la part superior dels dos ronyons, interaccionen amb l’hipotàlem i les glàndules pituïtàries. La medul·la suprarenal, la porció interna de la glàndula suprarenal, segrega hormones que controlen la forma en què una persona afronta l'estrès. L’epinefrina, també anomenada adrenalina, i noradrenalina, anomenada noradrenalina, segregada per la medul·la suprarenal, augmenten la freqüència cardíaca i la pressió arterial, preparant el cos per a la resposta de lluita o de vol.
Lluitar o fugir
Quan es troba sota estrès o ansietat, el cos reacciona amb la resposta de lluita o de fugida. Aquesta resposta prepara el cos per a un conflicte o perill previst, propulsant-lo a un alt estat d’alerta o preparació. Aquesta resposta natural manté el cos fora del mal.
Sistema Nerviós Autònom
El sistema nerviós autònom està format pel sistema nerviós simpàtic, el sistema nerviós parasimpàtic i el sistema nerviós entèric. Els sistemes nerviosos simpàtics i parasimpàtics regulen la forma en què el cos tracta l’estrès. Durant una situació estressant o perillosa percebuda, el sistema nerviós simpàtic entra en lluita o fugida, provocant les glàndules suprarenals per segregar les hormones que augmenten la pressió arterial i la freqüència cardíaca.
Resposta de relaxació
El sistema nerviós parasimpàtic funciona conjuntament amb el sistema nerviós simpàtic, provocant que el cos segregui hormones per disminuir la pressió arterial i la freqüència cardíaca, provocant una resposta de relaxació. Respirar profundament i atent ajuda a estimular el sistema nerviós parasimpàtic per desencadenar aquesta resposta.
Sistema Nerviós Entèric
El sistema nerviós entèric també té un paper en la resposta del cos a l'estrès. Aquest complex sistema de neurotransmissors, neurones i proteïnes -ubicat al teixit de l’esòfag, l’intestí prim, el còlon i l’estómac- regula l’activitat digestiva. De vegades anomenat cervell a l'intestí, el sistema nerviós entèric envia missatges entre el sistema digestiu i el cervell, de la mateixa manera que el sistema nerviós central ho fa amb el cos. El cos experimenta malestar intestinal quan s’enfronta a situacions estressants a causa del sistema nerviós entèric. Els trastorns digestius com la colitis i la síndrome de l’intestí irritable provenen d’aquest sistema.
Exercicis de respiració
Respirar atentament pren la pràctica. Quan està sota estrès, les persones sovint respiren de manera poc profunda, no utilitzant la capacitat pulmonar completa. Per respirar completament, asseureu-vos recte i poseu les mans sobre el ventre, directament a sobre del botó. Deixeu tocar els dits de les dues mans lleugerament. Exhaleu completament per la boca. Respireu profundament pel nas i pel ventre, de manera que els dits dels seus dits s’estenguin a una polzada. Deixa que el ventre s’ompli d’aire. Manteniu la respiració de dos a cinc recomptes i exhaleu lentament pel nas. Relaciona la longitud de la inhalació amb la longitud de l'exhale. Continuar respirant d’aquesta manera durant cinc o deu minuts.
