L’esquizofrènia és un trastorn cerebral complex que afecta la capacitat d’una persona de percebre la realitat. Els símptomes comuns inclouen falses creences; veure objectes que no hi són presents; veus auditives; pensaments i discurs desorganitzats; i despreniment emocional o inestabilitat. L’Institut Nacional de Salut Mental informa que aproximadament l’1 per cent de la població nord-americana té esquizofrènia, amb homes i dones afectats per igual. Les principals regions cerebrals afectades inclouen l'escorça prefrontal, els ganglis basals i el sistema límbic.
Escorça prefrontal
La còrtex prefrontal és la regió cerebral directament darrere del front. Aquesta àrea cerebral s’encarrega principalment de tasques complexes conegudes com a funcions executives, incloses la presa de decisions, l’estratègia i l’ajustament de les conductes d’acord amb indicis socials o experiència passada. Una funció incorrecta de l'escorça prefrontal dóna com a resultat la pèrdua d'aquestes capacitats i el pensament desordenat característic de l'esquizofrènia. La funció deteriorada del còrtex prefontal en persones amb esquizofrènia pot estar relacionada amb l'alliberament excessiu de la dopamina química cerebral.
Ganglis basals
La varietat de símptomes vistos amb l'esquizofrènia pot ser el resultat de la intensitat interconnectada del cervell. Per exemple, l'escorça prefrontal està connectada amb una altra zona cerebral afectada en l'esquizofrènia anomenada ganglis basals. Aquesta regió és coneguda per produir dopamina i regula el moviment coordinat, la motivació i la via de la recompensa. Aquesta ruta complexa reforça els patrons de comportament que fan que una persona se senti bé. Un informe d’estudi de juliol de 2013 publicat a "Psiciatria Biològica" va assenyalar que els estudis d’imatge cerebral demostren una major activitat en els ganglis basals i una disminució de la connectivitat entre aquesta regió i la còrtex prefrontal en persones amb esquizofrènia.
Sistema límbic
El sistema límbic consisteix en estructures cerebrals que són les principals responsables de l’aprenentatge i la memòria a més de processar les emocions. Similar a la disminució de les connexions entre l'escorça prefrontal i els ganglis basals, un informe d'estudi de febrer de 2015 publicat a "Psiquiatria Europea" va trobar una connectivitat alterada entre parts del sistema límbic i l'escorça prefrontal en persones amb esquizofrènia. A més, la química anormal del cervell del sistema límbic també ha estat implicada en la contribució a l'esquizofrènia.
Volum reduït del cervell
El nivell reduït de connexions entre aquestes àrees cerebrals i les alteracions en els productes químics cerebrals són troballes claus que poden explicar els símptomes i el comportament anormal vist en persones amb esquizofrènia. L'evidència també apunta a un volum cerebral reduït. Un estudi publicat a l'octubre de 2012 al "Butlletí d'esquizofrènia" va informar que les persones amb esquizofrènia tenen cervells lleugerament menors en comparació amb els que no tenen el trastorn. Els autors van assenyalar, a més, que aquesta troballa es produeix a principis de la malaltia i que tendeix a ser més acusada amb el pas del temps.
