L’hipotiroïdisme afecta aproximadament el 5 per cent de les persones als Estats Units majors de 12 anys, segons s’observa el desembre de 2012 les directrius de pràctiques mèdiques publicades a la revista Thyroid . L’hipotiroïdisme afecta les dones amb més freqüència que els homes i la probabilitat de desenvolupar la malaltia augmenta amb l’edat.
Com que les hormones de la tiroides influeixen en l’activitat de pràcticament tots els teixits del cos, l’hipotiroïdisme pot provocar una àmplia gamma de símptomes diversos. L’augment de pes i l’inflament de l’aigua són dos possibles símptomes que poden aparèixer per diverses raons, sols o en combinació.
Buidatge lent d'estómac
Els seus òrgans digestius impulsen els aliments a través del sistema gastrointestinal mitjançant contraccions rítmiques coordinades i involuntàries. L’hipotiroïdisme retarda aquesta propulsió, coneguda com a peristalsi.
Un dels efectes d’aquest alentiment és retardar el buidatge de l’estómac, el que significa que els aliments i les begudes triguen més temps a passar de l’estómac a l’intestí prim després de menjar. Aquest retard pot contribuir a la sensació d’inflor abdominal, sobretot després dels àpats.
El restrenyiment
La lenta peristalti que es produeix amb l’hipotiroïdisme també afecta els intestins. El temps prolongat que triguen els aliments i els residus a moure's pels intestins condueix freqüentment al restrenyiment, símptoma habitual en persones amb hipotiroïdisme. L’acumulació de femtes al còlon causada pel restrenyiment sovint va acompanyada d’una sensació de plenitud i inflor de l’abdomen.
Retenció de sal i aigua
L’hipotiroïdisme afecta els ronyons de diverses maneres, tots els quals contribueixen a la retenció de sal i aigua amb l’augment de pes d’aigua. La funció de filtratge de sang dels ronyons disminueix en les persones amb nivells baixos d’hormona tiroide, cosa que comporta una capacitat reduïda de desfer-se de l’excés d’aigua del cos a través de l’orina.
A més, l'hipotiroïdisme provoca canvis en els nivells hormonals que provoquen una major retenció de sal i aigua per part dels ronyons, contribuint encara més a l'augment de pes. Finalment, les persones amb hipotiroïdisme semblen ser més sensibles a la sal dietètica, segons es va informar en un article de revisió d’octubre de 2011 publicat a l’ Indian Journal of Endocrinology and Metabolism .
Edema
Els nivells baixos d’hormona tiroide ocasionalment provoquen canvis a la pell que provoquen inflor o edema. L’edema causat per l’hipotiroïdisme s’anomena micedema o dermopatia tiroide. L’acumulació de líquids a la pell es creu que es produeix a causa d’un augment de les quantitats d’una substància química anomenada àcid hialurònic.
Aquest producte químic tira aigua a la pell, augmentant el seu gruix i fent que se senti malament. Tot i que la pell per tot el cos està afectada normalment, el micedema és més freqüent a la cara i a les mans. La dermopatia de tiroides sol produir-se només en persones amb hipotiroïdisme greu, però pot contribuir a l'augment de pes general.
Altres consideracions i passos següents
La medicació substitutiva de l’hormona tiroïdal és molt eficaç per revertir els símptomes de l’hipotiroïdisme. Segons l'Associació Americana de Tiroides, l'augment de pes associat a l'hipotiroïdisme és generalment d'uns 5 a 10 lliures, la major part del pes de l'aigua. Aquest pes normalment es perd amb la teràpia de substitució d’hormones tiroïdals.
Consulteu el vostre metge si teniu signes o símptomes que puguin indicar hipotiroïdisme. A més de l'augment de pes i la inflor, podrien incloure:
- Sensació de fred
- Fatiga i / o debilitat
- Malestar muscular i / o articular
- Oblidament i / o dificultat per concentrar-se
- El restrenyiment
- Pèrdua o aprimament del cabell
- Pell seca
- Períodes menstruals irregulars
