Els musclos són un marisc que contenen àcids grassos omega-3 i vitamina B-12. Podeu menjar musclos crus, al vapor, bullits o fregits com a aperitiu o entrada. Per molt que els prepareu, sempre heu de començar per musclos frescos. Els musclos que no s’obren durant la cocció o que tenen fregides o esquerdes a la closca poden estar morts. La carn dels musclos morts es deteriora, augmentant el risc de contaminació per microorganismes, intoxicacions alimentàries, malalties infeccioses i altres problemes de salut.
Contaminació de l’aigua
Els musclos que es recol·lectaven a partir d’aigües contaminades comporten un major risc d’infecció i intoxicació química. Una investigació de científics del Servei de Peixos i Vida Silvestre dels Estats Units a Raleigh, Carolina del Nord, publicada a "Medi ambient, Toxicologia i Química" l'octubre de 2007 demostra que les aigües contaminades que contenen alts nivells de coure, clor i amoníac es van trobar en tres drenatges que afecten els musclos d'aigua dolça. a Carolina del Nord. Els nivells de contaminació varien segons el drenatge i la ubicació. Conèixer la font dels musclos abans de la compra pot reduir el risc de possibles problemes de salut.
Contaminació de metalls pesats
Consumir musclos contaminats amb metalls pesants, com ara mercuri, cadmi o plom, pot augmentar el risc de danys neurològics i defectes de naixement. La investigació de científics de l'Institut Espanol d'Oceanografia de Múrcia, Espanya, publicada al "Journal of Environmental Monitoring" el maig de 2011, va trobar diferències significatives en la concentració de metalls pesants en musclos al llarg de les aigües costaneres del mar Mediterrani occidental. Els científics denuncien que l'escorrent d'aigua que conté minerals i productes químics de la terra procedents d'activitats industrials afecta les concentracions de metalls pesats a les aigües.
Infecció per Adenovirus
Els musclos poden contenir adenovirus i augmentar el risc d’infecció. Els adenovirus causen infeccions gastrointestinals, vesicals i respiratòries que poden provocar diarrea, erupcions i pneumònia. Una investigació de científics de la Royal Swedish Academy of Sciences de Fiskebackskil, Suècia, publicada a la "Revista Internacional de Microbiologia dels Aliments" el febrer de 2007, va descobrir elevades taxes de musclos blaus contaminats amb adenovirus. Els científics conclouen que la taxa altament variable i l’ocurrència esporàdica de virus acumulats és un factor important que afecta la seguretat alimentària.
Paràsits
Els ooquists de Cryptosporidium parvum són paràsits que infecten el tracte gastrointestinal. Una investigació de científics de la Universitat Complutense de Madrid, Espanya, publicada a "Microbiologia Aplicada i Ambiental" al maig del 2000, va descobrir ooquists infectats per Cryptosporidium parvum en musclos d'una regió productora de marisc a l'oceà Atlàntic, al nord-oest d'Espanya. Els científics conclouen que els musclos actuen com a dipòsit de la infecció per oocists per Cryptosporidium parvum per als humans. Infectar-se d’aquests paràsits pot requerir tractament a llarg termini.
