L’Institut Nacional de Diabetis i Malalties Digestives i de Ronyó estableix que moltes persones tenen petites bosses de l’intestí gros que es buiden cap a l’exterior a través de punts febles del còlon. Les bosses múltiples s’anomenen diverticula. Tenir diverticula s’anomena diverticulosi. Aproximadament el 10 per cent de la població dels Estats Units més gran de 40 anys té diverticulosi. Quan aquestes bosses s’inflamen, es coneix com a diverticulitis. La majoria d’experts coincideixen que els hàbits dietètics tenen un paper en la malaltia diverticular. La dieta de la Diverticulitis assenyala que, durant un atac de diverticulitis, hauríeu d’evitar els aliments rics en greixos i elaborats amb sucres refinats i farina com la xocolata.
Símptomes de Diverticulitis
Com que la inflamació debilita el revestiment de les bosses diverticulars, es pot produir una perforació de les fundes. Segons la biblioteca en línia del manual de Merck, el 75 per cent d'aquestes perforacions romanen localitzades, mentre que el 25 per cent restant es pot convertir en un abscés, una obstrucció intestinal o una perforació a la cavitat abdominal. Els signes i símptomes de diverticulitis són dolor abdominal quadrant inferior esquerre, febre, possible descàrrega vaginal feculosa, nàusees, vòmits o distensió abdominal.
Diagnòstic de la malaltia diversiva
El diagnòstic de la malaltia diverticular es basa en antecedents mèdics, examen físic i proves de laboratori. Sovint, la malaltia diverticular es descobreix durant una colonoscòpia. El vostre metge us preguntarà sobre els vostres hàbits intestinals, qualsevol dolor amb els intestins, la vostra dieta i medicaments. També podeu fer un examen rectal per detectar inflor o tendresa a l’intestí. El diagnòstic definitiu es fa amb una exploració TC, una radiografia especial que requereix beure bari perquè el metge pugui veure l’intestí correctament.
Fibra, Xocolata i Diverticulitis
Segons la NIDDK, la dieta baixa en fibra és la teoria més predominant que envolta la causa de la diverticulosi. Menjar aliments processats que s’han despullat de nutrients i fibra ha augmentat la incidència de diverticulosi, que és habitual en països industrialitzats com els Estats Units, Austràlia i Anglaterra. La manca de fibra provoca restrenyiment o femtes dures. El restrenyiment obliga a la gent a tensar-se quan intenta tenir un moviment intestinal. L’estirament augmenta la pressió sobre el còlon i pot provocar que el folre s’enfonsi. La manca d’exercici també s’associa a un major risc de formar diverticula. La xocolata no és un aliment alt en fibra, però no està directament associada a la causa de diverticulosi o diverticulitis. Menjar una dieta que consisteix principalment en productes de xocolata no us proporcionarà la fibra necessària a la vostra dieta per prevenir diverticulosi o diverticulitis.
Prevenció de malalties diversives
Menjar una dieta rica en fibra ajudarà a prevenir la diverticulosi i la diverticulitis. Els aliments rics en fibra inclouen mongetes; cereals integrals; fruites com pomes, peres, gerds i prunes; i verdures com la carbassa, moniatos, pèsols, coliflor i espinacs.
