El calci i el magnesi tenen un paper clau en el desenvolupament i manteniment dels ossos, juntament amb altres funcions essencials. Junts, aquests minerals comparteixen una relació que és complementària i, en determinades condicions, competeix. Comprendre els seus efectes secundaris és útil per comprendre com podeu utilitzar aquests minerals de forma individual i col·lectiva per optimitzar les funcions i l’estat general del vostre cos.
Calci i magnesi: Llei d'equilibri
El magnesi es necessita per metabolitzar el calci, per la qual cosa ha d’estar present al cos en quantitats adequades. Tenint en compte aquesta relació mútuament dependent, és clau tenir una proporció adequada de tots dos minerals perquè siguin efectius. Si la ingesta de calci és alta, cal que l’aportació de magnesi s’hagi d’ajustar proporcionalment. La quantitat diària recomanada per a calci i magnesi indica una relació que oscil·la entre aproximadament 2, 5 a 1 i 4 a 1 de calci a magnesi, segons l’edat i el sexe.
Quantitats diàries recomanades Calci i Magnesi
A partir del 2014, la quantitat diària recomanada, o RDA, per al magnesi és de 255 a 265 mil·ligrams per a les dones, i de 330 a 350 mil·ligrams per a homes. La RDA per al calci és de 800 mil·ligrams per a dones de fins a 50 anys d’edat i 1.000 mil·ligrams per a dones de més de 50 anys. El calciu RDA per a mínim és de 800 mil·ligrams. Aquestes recomanacions són establertes per la Junta de Alimentació i Nutrició de l’Institut de Medicina. Tingueu en compte que no cal prendre magnesi i calci en el mateix suplement perquè el cos absorbeixi calci. Els minerals, però, han d'estar presents en el cos en quantitats adequades per tal que pugueu utilitzar el calci.
Efectes secundaris: massa poc i massa calci
Segons els Instituts Nacionals de Salut, una deficiència constant de calci amb el pas del temps pot donar lloc a osteoporosi, amb resultat d'ossos trencadissos o porosos, o osteomalàcia, amb resultat d'ossos suaus. En els nens, a osteomalàcia es coneix com a raquitisme. Per contra, massa quantitat de calci a la sang, una malaltia anomenada hipercalcèmia, pot afectar negativament les funcions del ronyó. Entre els símptomes d’hipercalcèmia s’inclou una sensació d’adormiment / formigueig dels dits, convulsions, vòmits, restrenyiment, còlics dels músculs, ritme cardíac anormal, letargia, mala gana, set persistent i fatiga. Segons el Centre d’Informació sobre Micronutrients de l’Institut Linus Pauling, no s’ha documentat incidències d’hipercalcèmia derivades de la ingesta dietètica, només de la ingesta de suplements de calci.
Efectes secundaris: Massa poc, massa magnesi
Tot i que és rar, segons els Instituts Nacionals de Salut, una deficiència severa de magnesi pot donar lloc a la disminució de la gana, nàusees, vòmits, fatiga, espasmes / tremolors musculars i canvis de personalitat. Una deficiència severa de magnesi també pot produir nivells baixos de calci a la sang, condició anomenada hipocalcèmia, així com nivells baixos de potassi a la sang, una malaltia anomenada hipokalèmia. A l'altre extrem, el primer senyal de massa magnesi en el sistema és la diarrea. Els signes progressius de magnesi excessiu inclouen canvis en l’estat mental, sobretot la confusió; nàusees; pèrdua de la gana; debilitat; dificultat per respirar; rampes abdominals; pressió arterial reduïda, una malaltia coneguda com a hipotensió; i un ritme cardíac anormal. Similar al calci, l’excés de magnesi no és causat per la ingesta dietètica, sinó per la ingesta de magnesi suplementària, inclosos laxants i antiàcids que contenen magnesi.
