El ciclisme, com qualsevol activitat atlètica, requereix una certa tolerància per al malestar. Com diu la dita: "Sense dolor, sense guanys!" Però és important distingir entre el dolor que prové d’un esforç normal o extrem i el dolor que assenyala lesions. Si sentiu que us cremen a les galtes del cul, estigueu alerta per trobar signes que calgui necessitar una intervenció mèdica.
Els glutis definits
"Glutis" és un instrument curt per al grup de músculs gluteals, també anomenat múscul posterior de la cuixa. Aquest grup està format per gluteus minimus, gluteus medius, gluteus maximus i el tensor fasciae latae. Com es pot imaginar del nom, el gluteus maximus és el més gran dels glutis. Constitueix la part més gran de la galta del cul visible. És el vostre extensor principal de maluc, impulsant el vostre moviment descendent quan pedaleu. De tots els vostres glutis, el gluteus maximus aconsegueix l'extrema feina del vostre ciclisme.
Malestar muscular durant el ciclisme
Els músculs necessiten oxigen per convertir la glucosa en energia. Com més dur treballes, més oxigen necessita els músculs. Però, durant una sessió d’exercicis realment intensa, el sistema d’aportació d’oxigen del cos eventualment queda fora de les exigències energètiques dels músculs. Quan això succeeix, el seu cos es basa en un procés anaeròbic per metabolitzar la glucosa. Aquest procés de còpia de seguretat té un efecte secundari desagradable: dóna lloc a una acumulació d’àcid làctic o lactat. La acumulació de lactats és el que provoca aquesta sensació de cremada al glutis quan circules amb força. El dolor hauria de passar si s’agafa una pausa i dóna al cos la possibilitat d’alentir-se.
Malestar muscular després del ciclisme
Síndrome de Piriformis
És possible que allò que experimenteu com a dolor glutós no provingui dels músculs del gluteus. En el cas de la síndrome de piriformis, el múscul piriformis s’infla i irrita el nervi ciàtic, que sol passar per sota de la piriformis, però en algunes persones el travessa. La síndrome de Piriformis es caracteritza per un dolor profund a les natges que de vegades es irradia per la cuixa o cap a la part inferior de l’esquena, seguint el camí del nervi ciàtic. El tractament per a la síndrome de piriformis sol consistir en estiraments progressius i teràpia física sota la direcció d’un metge de medicina de l’esport. En alguns casos, es necessiten injeccions de corticoides.
