Tradicionalment, els premis en esprint competitiu han estat per a corredors amb trames més petites. Els velocistes alts han estat històricament considerats que tenen un desavantatge, tal com Edward McClelland informa de "Slate", cobrint l'insòlit èxit de la velocitat de 6 peus-5, Usain Bolt. No obstant això, tal com indica el rendiment de Bolt, corredors de diverses altures poden tenir èxit en l'estil de carrera. Si esteu preocupats per utilitzar el vostre tipus de cos al màxim avantatge, consulteu amb un entrenador per obtenir instruccions personalitzades.
Alçada i Fort
En general, com més alt ets, més llargues són les cames i el pas més gran. Com a resultat, un medallista olímpic jamaicà Usain Bolt pot passar per l'esdeveniment de 100 jardins en 40 passes, mentre que els competidors més curts poden requerir de 45 a 50. Tot i això, el rendiment més ràpid en un esdeveniment sprint no és simplement una qüestió de longitud del pas; depèn tant del nombre de passos com de la velocitat de cada pas. Un corredor més curt que estigui entrenat per utilitzar una forma adequada pot fer més avançades en menys temps que el competidor més alt.
Forma d’alçada i cursa
Per a que un velocista curt passi per avançar més aviat en menys temps, és necessari optimitzar una sèrie de factors, principalment centrats en la forma. Per exemple, si un competidor alt amb músculs forts adopta una posició amb el centre d'equilibri massa endavant, la forma funcionarà contra el moviment cap endavant. Tot i tenir uns músculs llargs i forts a les cames, el corredor reduirà la velocitat de carrera general exigint un efecte de frenada subtil amb cada peu.
Altura i força
Si bé la forma pot tenir un efecte dramàtic en l'esprint, no desplaça la importància de la força. Més que corredors de distància, els velocistes necessiten la força suficient per generar un moviment propulsor inicial. Els velocistes competitius de classe mundial en general no són gaire alts ni extremadament curts. Els sprinters generalment tenen una massa corporal lleugerament inferior a la població general o els atletes en la majoria dels altres esports. Tenint en compte que els sprinters de diferents alçades tenen uns patrons naturals lleugerament diferents, treballen en el desenvolupament de la força per optimitzar el pas.
Consells generals per a short sprinters
En el sentit més bàsic, l’acceleració és directament proporcional a la força i inversament proporcional a la massa corporal. Els sprinters curts ja són un avantatge respecte als competidors més greus, amb la seva massa corporal més petita, sempre que puguin generar força suficient. L’entrenament de força centrada pot ajudar a un corredor més petit a generar més força. La millora de la forma és igualment vital; El fet de treballar en detalls com la posició del peu durant l’empenta o el moviment del braç durant cada pas permet optimitzar la força muscular que propicia un corredor cap endavant.
