La pell de psyllium és un laxant d’alta fibra que es pot agafar per afegir granel al excrements. Quan es pren pols de closca de psyllium –també es coneix com psyllium–, els components atrauen aigua al vostre excrements, facilitant el pas, segons el sistema de salut de la Universitat de Michigan. Tot i que la pell de psyllium pot ajudar a afavorir la regularitat de l’intestí, la presa de psyllium no es recomana normalment a aquelles persones amb malalties renals. Això és degut a que el psyllium pot tenir un gran contingut en nutrients com el magnesi que s’ha d’evitar amb malalties renals cròniques. Parli sempre amb el metge abans de prendre psyllium per alleujar la irregularitat per assegurar-se que sigui segur per al seu estat.
Dieta i malalties renals
Les persones amb malaltia renal crònica o CDC experimenten un alentiment gradual del funcionament dels ronyons. Els ronyons serveixen com a sistema de filtració del vostre cos, regulant la quantitat de sodi, fòsfor, potassi i més a la sang i excreta l’excés de l’orina. Quan la funció renal es veu compromesa, els ronyons ja no són capaços de filtrar els líquids i minerals de manera eficaç, segons la Fundació Nacional del Ronyó. Com a resultat, és probable que el vostre metge us recomani una dieta que restringeixi els líquids i minerals que filtren els ronyons.
Psyllium i Minerals
Diversos aspectes del psyllium poden no encaixar bé amb la dieta de malalties renals. La primera consideració és que certes marques de psyllium podrien tenir un gran contingut en potassi, sodi i magnesi, segons la Fundació Nacional del Ronyó. Els ronyons són els responsables de filtrar aquests minerals i consumir pols de psyllium alts en aquests minerals pot sobrecarregar els ronyons. Si el metge et dóna la possibilitat de prendre pols de psyllium, assegureu-vos que la vostra marca particular conté nivells minerals que s’ajusten a la vostra dieta recomanada de malalties renals.
Psyllium i Fluids
Una altra dificultat de la psyllium i la malaltia renal és que sovint s’ha de consumir psyllium amb un o dos gots d’aigua per millorar l’absorció, segons el sistema de salut de la Universitat de Michigan. Tanmateix, quan teniu malaltia renal, sovint està sotmès a restriccions de líquids perquè els ronyons no poden filtrar adequadament, segons la Fundació Nacional del Ronyó. Això podria provocar que es prengui prou aigua perquè el psyllium sigui un repte efectiu.
Consideracions
A causa de les restriccions a fruites, verdures i cereals amb alt potassi, que sovint contenen restriccions de fibra i líquids, el restrenyiment sovint pot ser un efecte secundari no desitjat associat a la malaltia renal, segons la Fundació Nacional del Ronyó. Si això és cert per a vosaltres, parleu amb el vostre metge sobre tractaments alternatius per alleujar el restrenyiment, a més del psyllium. Hi ha al mercat una sèrie de productes que faciliten el restrenyiment que no necessiten líquids com ho fa el psyllium.
