Cada cèl·lula del cos humà requereix energia per realitzar les funcions metabòliques que sostenen la vida. La glucosa és un sucre petit i senzill que serveix de combustible principal per a la producció d'energia, especialment per al cervell, els músculs i diversos altres òrgans i teixits del cos. La glucosa també serveix com a element constructiu per a molècules estructurals més grans del cos, com les glicoproteïnes i els glicolípids. El cos humà regula estrictament els nivells de glucosa. Els nivells anormalment alts o baixos produeixen complicacions greus i potencialment mortals.
Combustible Cervell
El cervell normalment es basa gairebé exclusivament en la glucosa per alimentar les seves necessitats energètiques. A causa de les seves elevades exigències energètiques i la incapacitat per emmagatzemar glucosa, el cervell requereix un subministrament constant de sucre. El cos posseeix múltiples mecanismes per evitar una caiguda important de la glucosa o hipoglucèmia. Tanmateix, si es produeix una caiguda, les funcions cerebrals poden començar a fallar. Els símptomes comuns d’hipoglucèmia relacionats amb el cervell inclouen mal de cap, marejos, confusions, falta de concentració, ansietat, irritabilitat, inquietud, discursos borrosos i mala coordinació. Una sobtada i forta caiguda de la glucosa en sang pot provocar convulsions i coma.
Combustible muscular
Els músculs esquelètics constitueixen normalment entre el 30 i el 40 per cent del pes corporal total, tot i que això varia segons el sexe, l'edat i el nivell de forma física. Els músculs esquelètics utilitzen grans quantitats de glucosa durant l’exercici. A diferència del cervell, els músculs esquelètics emmagatzemen sucre en sang en forma de glicogen, que es descompon ràpidament per subministrar glucosa durant l’esforç físic. El teixit muscular normalment també absorbeix grans quantitats de glucosa del torrent sanguini durant l’exercici. Tot i que els músculs esquelètics poden utilitzar molècules derivades del greix per a la producció d'energia, l'esgotament de les botigues de glucosa durant l'exercici prolongat pot provocar fatiga sobtada, coneguda generalment com bonking o colpeig a la paret.
Combustible per a altres teixits i òrgans
Els diversos òrgans i teixits del cos tenen la capacitat d’utilitzar diferents combustibles. A més del cervell i els músculs esquelètics, alguns altres òrgans i teixits importants també confien en la glucosa com a combustible principal o únic. En són exemples la còrnia, la lent i la retina dels ulls i els glòbuls vermells i blancs. Curiosament, encara que les cèl·lules dels intestins prims són les responsables d’absorbir la glucosa dels aliments i passar-la al torrent sanguini, principalment utilitzen una altra molècula anomenada glutamina per al combustible. Això deixa més glucosa per a altres òrgans i teixits que depenen més del sucre.
Rols estructurals
A més del seu paper en la producció d’energia, el cos humà utilitza glucosa juntament amb altres substàncies per fabricar altres molècules estructurals importants. Per exemple, el col·lagen de la glicoproteïna consisteix en una columna vertebral de les proteïnes més sucres simples, inclosa la glucosa. El col·lagen és una molècula estructural essencial que es troba a la pell, músculs, ossos i altres teixits del cos. Altres glicoproteïnes tenen un paper important en el desenvolupament i manteniment dels nervis del cos. Els glucòlids, que consisteixen en blocs de construcció de greixos i sucres, són components fonamentals de les membranes que envolten les cèl·lules individuals del cos, així com les estructures d’aquestes cèl·lules.
Hipoglucèmia i hiperglicèmia
Una caiguda important del sucre en la sang sol provocar símptomes d’hipoglucèmia relativament ràpidament, a causa de l’exquisida dependència del cervell d’un subministrament constant de glucosa. Un nivell alt de glucosa en sang o hiperglucèmia pot causar o no símptomes evidents. En persones amb diabetis tipus 1, que produeixen poca o gens producció de l’hormona insulina que redueix el sucre en sang, la combinació de sucre en sang alt i manca d’insulina sovint condueix a signes i símptomes, inclosos: - set excessiva i fam - Pèrdua de pes involuntària - falta d’energia - augment de la micció
En persones amb diabetis tipus 2 o la seva prediabetes predecessora, sovint aquests signes i símptomes no es produeixen o no són prou significatius per fer-se evidents. Per aquest motiu, moltes persones amb aquestes condicions sovint no estan diagnosticades durant molts anys. Tot i la manca de símptomes, però, la hiperglucèmia persistent pot causar complicacions greus, com ara malalties del cor i els ronyons, danys nerviosos i afeccions oculars que poden comportar ceguesa.
Advertències i precaucions
Com que la glucosa compleix tantes funcions importants en l’organisme, parleu amb el metge sobre qualsevol problema sobre el nivell de glucosa. Això és especialment important si teniu factors de risc de prediabetes i diabetis tipus 2, inclosos: - edat major de 40 anys - pes corporal per sobre del normal - estil de vida inactiu - pares o germans amb diabetis
Busqueu atenció mèdica immediata si es desenvolupen signes o símptomes d’hipoglucèmia o hiperglucèmia. Si teniu diabetis, seguiu amb molta cura els vostres plans d’alimentació, exercici i medicació. No deixeu de prendre la medicació ni canvieu el dosatge tret que el vostre metge us indiqui que ho feu.
Revisat i revisat per: Tina M. St. John, MD
