El seu pàncrees és una glàndula petita situada darrere de l'estómac a prop de la porció superior de l'intestí prim coneguda com a duodè. El seu pàncrees funciona com a part del teu sistema endocrí produint les hormones insulina i glucagó vitals per a regular els nivells de sucre en sang o glucosa. Les cèl·lules exocrines del pàncrees, anomenades cèl·lules acinar, produeixen enzims amilasa per digerir hidrats de carboni, enzims lipasa per digerir greixos i enzims proteasa per digerir proteïnes.
Digestió de proteïnes
Les proteïnes dietètiques són molècules grans constituïdes per petits aminoàcids units entre si en cadenes. Durant el procés de digestió, els enzims de l’estómac i els intestins prims descomponen la proteïna en els aminoàcids individuals que poden absorbir les cèl·lules que revesteixen l’intestí prim. La pepsina, un enzim produït per les cèl·lules que revesteixen l'estómac, comença a descompondre les molècules de proteïna, però els enzims de proteasa produïts pel pàncrees realitzen la majoria de la digestió. Menjar una dieta rica en proteïnes augmenta la necessitat d’aquests enzims pancreàtics, fent que el pàncrees treballi més.
Proteïnes i greixos
Les dietes rics en proteïnes no només restringeixen el consum d’hidrats de carboni, cosa que pot contribuir a l’aparició de desnutrició ja que els hidrats de carboni contenen vitamines i minerals essencials, sinó que també promouen el consum d’aliments rics en greixos com la carn vermella i els lactis amb greixos. Una dieta rica en greixos augmenta la necessitat de lipasa, un enzim produït pel pàncrees necessari per a la distribució de greixos dietètics. Una dieta rica en proteïnes amb greixos afegits fa més esforç al pàncrees obligant-lo a treballar més. Els metges, per tant, animen els pacients amb malalties pancreàtiques, com el càncer de pàncrees o la pancreatitis, a consumir una dieta baixa en greixos per reduir l’estrès del pàncrees.
Trastorns pancreàtics
Els trastorns del pàncrees poden inhibir la capacitat de funcionament adequat del seu pàncrees. La pancreatitis, inflamació del pàncreas, fa que els enzims produïts pel pàncreas romanguin a l’interior de les cèl·lules del pàncrees, cosa que danya el teixit. La pancreatitis pot aparèixer com a malaltia aguda, d’aparició ràpida, que causa símptomes com nàusees, vòmits, dolor abdominal, febre i pols ràpid. La pancreatitis crònica, inflamació que es produeix amb el pas del temps i no es cura, provoca símptomes similars amb nàusees i vòmits, però la disminució de l’absorció de nutrients comporta complicacions a llarg termini com ara malnutrició, fatiga, diarrea perllongada i pèrdua de pes. El càncer de pàncrees també pot inhibir la funció, fent que les dietes d’alta proteïna aportin encara més tensió al pàncreas disfuncional.
Cetosi
Els defensors de les dietes rics en proteïnes els proposen com a solució per baixar de pes. Tot i que moltes dietes rics en proteïnes afavoreixen el consum de més greix, la disminució important de la ingesta de carbohidrats pot afavorir la pèrdua de pes a curt termini. Els hidrats de carboni consisteixen en molècules de sucre i serveixen com a principal font d’energia per al vostre cos. Sense hidrats de carboni, el seu pàncrees produeix més glucagó per alliberar energia emmagatzemada a les cèl·lules grasses. Les reaccions químiques a les cèl·lules grasses en descomposició produeixen un subproducte àcid conegut com a cetona. L’acumulació de cetones provoca cetosi, una malaltia associada a una pèrdua de gana, nàusees i fatiga. A més d’augmentar la tensió al pàncrees, les dietes d’alta proteïna augmenten el risc de disfunció renal i malalties del cor. En canvi, l’Institut de Medicina recomana que els hidrats de carboni tinguin entre el 45 i el 65% de les calories diàries, les proteïnes del 10 al 35 per cent i el greix del 20 al 35 per cent per ajudar a una bona salut.
