L’orenga, o Origanum vulgare, és una planta herbàcia de poc creixement amb fulles aromàtiques, sovint utilitzada per aromatitzar plats. Tot i que és més conegut pel seu ús característic en les pizzes, l’orenga també s’utilitza en diverses tradicions de la medicina herbària, i té moltes herbes en un jardí on el seu aroma fort allunya les plagues d’insectes. L’orenga sec és una preparació habitual de l’herba, amb un sabor més fort que les fulles fresques.
Per aromatitzar
L’orenga s’utilitza habitualment en plats d’inspiració mediterrània i d’Orient Mitjà. També funciona bé en plats de salsa i mongetes mexicans. L’herba es combina excel·lentment amb tomàquets, all i julivert. Utilitzat com a pesto, junt amb els fruits secs, l’orenga és excel·lent per aromatitzar el peix, l’aviram o la vedella, així com verdures abundants com l’albergínia, la carbassa o el blat de moro. Afegiu-lo a la ratatouille, el plat provençal, per tal de remenar les hortalisses. També podeu afegir orenga a guisats i plats de vedella braves per afegir profunditat de sabor. Espereu fins als minuts finals de cocció per afegir l’orenga per mantenir el sabor fresc.
Per a casa creixent
Al jardí, l’orenga és un aliat de cultivadors que volen allunyar les bestioles. El seu fort aroma la converteix en una planta ideal per a altres espècies. L’extensió del comtat de Cass de la Universitat de l’Estat de Dakota del Nord el recomana especialment a prop de plantes cucurucàcies, inclosos cogombres, melons, carbassa i carabasses. Podeu assecar el vostre orenga fàcilment penjant les branques cap per avall en un lloc sec i traient les fulles seques de les tiges.
Per a herbes de medicina
L’orenga ha estat utilitzat des de fa temps en diverses tradicions curatives, principalment per alleujar les queixes digestives. La medicina tradicional xinesa l’utilitza per alleujar vòmits i diarrea. Els antics egipcis i grecs l'utilitzaven per calmar els rampes musculars i per aturar les convulsions. La medicina herbaria moderna utilitza orenga per alleujar els rampes musculars, la malaltia matinal i el dolor menstrual, per reduir la inflor, estimular els sucs gàstrics i calmar les nàusees. Orenga seca s'utilitza medicinalment com a te.
Efectes d'Oregano en els assaigs científics
Atès l’històric ús medicinal de l’herba, els efectes de l’orenga s’han estudiat científicament en diversos assaigs, especialment per a les seves aplicacions en la cria d’animals. S’ha trobat que les fulles de la planta contenen dos olis volàtils, el timol i el carvacol, que poden contribuir en gran mesura als efectes de la planta. En un estudi de 2005 realitzat a l’Institut d’Investigació Animal de la Fundació Nacional Agrícola de Recerca Agrícola, l’orenga seca va millorar les taxes de creixement de galls madurs primerencs. Un assaig realitzat per la mateixa institució del 2006 va trobar que l’orenga millorava la salut dels vedells que patien colibacilosi, una malaltia bacteriana comuna que afecta el bestiar.
