El seu cos produeix àcid làctic o lactat, a falta d’oxigen suficient per convertir la glucosa en energia. A mesura que el nivell d’intensitat augmenta, també ho heu de fer els nivells d’àcid làctic. La fatiga muscular i el dolor que acompanyen l’àcid làctic han donat un mal rap entre els esportistes en general, i els corredors en particular, que experimenten dolor a les articulacions del genoll després d’un exercici intens.
Lactat
El seu cos produeix lactat quan els nivells d’oxigen són baixos, per tal de permetre el consum d’energia. El cos normalment rep combustible mitjançant un procés conegut com a glicòlisi, que converteix la glucosa en una substància coneguda com a piruvat, i, quan hi ha suficient oxigen, l’entrega a través de vies aeròbiques com a energia. Tanmateix, quan s’esgoten els nivells d’oxigen, com passa sovint durant períodes d’exercici intens o malalties infeccioses, el seu cos converteix el piruvat en lactat per facilitar l’aturada de la glucosa.
Acidosi làctica
L’acidosi làctica és una malaltia que es produeix quan s’acumula massa àcid làctic a la sang a un ritme més ràpid del que s’acostuma a fer. Aquesta condició aporta símptomes de nàusees i debilitat, possiblement dificultant el rendiment atlètic. Resulta que en realitat no és l’àcid làctic que causa la debilitat muscular sinó altres metabòlits que encara no estan ben entesos. Aquests metabòlits contribueixen a la fatiga, sensació de cremada i dolor post-exercici.
DOMS
Tot i que l’àcid làctic es crema ràpidament i deixa el cos en una hora més o menys d’exercici, molts esportistes comencen a experimentar un dolor retard d’aparició muscular o DOMS. Aquesta condició, que sovint resulta en dolor en els músculs i els genolls, sovint s'ha atribuït a la acumulació d'àcid làctic. Tot i això, no és tan senzill que es reporti un article publicat el 2004 a la “American Journal of Physiology Regulatory Integrative and Comiparative Physiology”. Aquest article informa que l’àcid làctic retarda la fatiga i el dolor, però es produeix a conseqüència d’altres processos biològics.
Llindar làctic
Si bé l’antiga lògica de la relació causal de l’àcid làctic amb la fatiga muscular s’ha demostrat defectuosa, el missatge segueix sent el mateix per als corredors que busquen protegir els genolls. El llindar làctic està determinat per proves de sang i s’ha utilitzat per determinar el règim d’entrenament òptim per maximitzar la velocitat alhora que es minimitza la fatiga muscular. Si bé la relació pot no ser directa, sembla que el llindar làctic continua jugant un paper determinant en un entrenament òptim. Un article publicat al març de 2011 al "Journal of Strength & Conditioning Research", informava que els corredors de distància mitjana milloraven significativament quan s'entrenaven en el llindar làctic, en contraposició als entrenaments a un ritme més lent.
