Tots els organismes vius estan compostos per proteïnes, que són cadenes de grups específics d'aminoàcids units entre si per enllaços químics. La síntesi de proteïnes comença a les cèl·lules on les proteïnes duen a terme tots els processos biològics que sostenen la vida. Els aminoàcids, també anomenats blocs constructius de les proteïnes, formen tres categories: aminoàcids essencials que el cos no pot fabricar i aminoàcids no essencials i condicionals que el cos pot sintetitzar. Segons la Universitat d’Arizona, la producció de proteïnes és tan vital per a la supervivència, si no s’obté una quantitat suficient d’un aminoàcid essencial dels aliments, l’organisme pren aquell aminoàcid del teixit muscular i d’altres fonts de proteïnes dins del cos.
Producció de proteïnes
La sang conté un subministrament constant de productes químics d'aminoàcids per satisfer les necessitats contínues de proteïna de l'organisme. Les instruccions per fabricar molècules de proteïna estan codificades en l'ADN dels gens. Com s'explica simplement, la producció de proteïna es produeix en una cèl·lula quan les molècules d'ADN transfereixen el codi genètic per a reunir aminoàcids a altres molècules: ARN i ribosomes. Després de llegir la informació, la construcció comença amb aminoàcids específics disposats en una seqüència adequada per construir cada molècula de proteïna segons la funció que servirà.
Aminoàcids essencials
Els nou aminoàcids essencials inclouen la histidina, la isoleucina, la leucina, la lisina, la metionina, la fenilalanina, la treonina, el triptòfan i la valina. La fenilalanina produeix tirosina, un aminoàcid no essencial. El cos no pot produir aminoàcids essencials; s’obtenen a partir dels subproductes metabòlics de la digestió proteica. Les millors fonts dietètiques per a aminoàcids són proteïnes basades en animals, com ara carn, ous o lactis, perquè contenen tots els aminoàcids essencials. Els aminoàcids també es troben en els aliments vegetals, com ara verdures, mongetes, grans, fruits secs i llavors. Tot i això, cal combinar les fonts vegetals perquè no contenen tots els aminoàcids essencials. Un exemple són l’arròs i les mongetes, que formen una proteïna completa quan es combinen.
Aminoàcids no essencials
A més dels aminoàcids derivats del metabolisme proteic, s'utilitzen productes químics que es troben al cos per produir aminoàcids no essencials. Els aminoàcids no essencials inclouen l’alanina, l’asparagina, l’àcid aspartic i l’àcid glutàmic.
Aminoàcids condicionats
El cos també produeix aminoàcids condicionals no essencials. Els aminoàcids d’aquest grup només es necessiten quan el cos es posa malalt o estressat, segons el Drexel University College of Medicine. Els aminoàcids condicionats inclouen arginina, cisteïna, glutamina, tirosina, glicina, ornitina, prolina i serina.
Funcions de les proteïnes
Les proteïnes tenen un paper important en gairebé totes les funcions cel·lulars. Les proteïnes dels anticossos proporcionen protecció immune. Les proteïnes actina i miosina ajuden al moviment i contracció dels músculs, inclòs el múscul cardíac, segons l’Imperial College London, Institut Nacional del Cor i del Pulmó. Els portadors de proteïnes ajuden a transportar molècules, com l’hemoglobina a la sang, que subministra oxigen als teixits a tot el cos. La proteïna també té un paper important en el creixement dels ossos i la reparació de teixits, com el múscul. Els lligaments, òrgans, glàndules, ungles i cabells estan fets de proteïnes. Els enzims són molècules proteiques que serveixen com a catalitzador de la digestió i de les funcions vitals. Algunes hormones són proteïnes, com la insulina, que regula el sucre en sang. Les cèl·lules de la glàndula pituïtària produeixen una hormona proteica, que controla el creixement i el metabolisme.
