La noradrenalina i l'epinefrina comparteixen molt en comú, però es diferencien entre si de diverses maneres. Alguns tipus de cèl·lules nervioses i suprarenals produeixen noradrenalina i epinefrina, que també es coneixen com a noradrenalina i adrenalina, respectivament. Aquests potents productes químics regulen molts processos reflexius importants, inclòs la resposta de lluita o de vol que permet al cos respondre immediatament a una situació perillosa.
Estructura
La producció tant de noradrenalina com d’epinefrina comença amb la tirosina, un aminoàcid que es troba en una gran varietat d’aliments. La tirosina es converteix en un producte químic anomenat DOPA i després dopamina, que actua com a neurotransmissor (un producte químic de senyalització) al cervell. En la producció de norepinefrina i epinefrina, la dopamina es converteix en noradrenalina que es pot convertir en epinefrina. Si una cèl·lula determinada produeix principalment dopamina, noradrenalina o epinefrina està controlada en gran mesura per la presència i la concentració relativa dels enzims responsables dels dos últims passos del procés de producció.
Llocs i funcions de producció
Algunes cèl·lules nervioses i cèl·lules especialitzades situades a l’interior de la glàndula suprarenal o la medul·la suprarenal serveixen com a llocs principals de la producció de noradrenalina i epinefrina. Les cèl·lules nervioses produeixen predominantment noradrenalina, tot i que algunes del cervell produeixen epinefrina. Els nervis perifèrics –els externs al cervell i la medul·la espinal– que produeixen noradrenalina s’anomenen neurones adrenèrgiques. Formen part d’una branca del sistema nerviós involuntari. La norepinefrina i l’epinefrina produïdes per les cèl·lules nervioses funcionen com a neurotransmissors, que signen productes químics alliberats pels extrems terminals de les cèl·lules nervioses que desencadenen efectes específics en el teixit innervat.
La medul·la suprarrenal produeix tant noradrenalina com epinefrina, però predomina aquesta última, que representa aproximadament el 80 per cent. Quan s'alliberen de les glàndules suprarenals, la noradrenalina i l'epinefrina funcionen com a hormones: substàncies produïdes per les glàndules i alliberades al torrent sanguini on viatgen a altres òrgans i teixits i exerceixen els seus efectes. Quan funcionen com a hormones, els efectes de la noradrenalina i de l’epinefrina duren més que quan funcionen com a neurotransmissors.
Efectes
La noradrenalina i l'epinefrina dels nervis i les glàndules suprarenals funcionen de manera complementària. Durant l'exercici o quan es produeix una reacció de lluita o de vol, l'augment de l'activitat de la branca simpàtica del sistema nerviós involuntari condueix a l'alliberament augmentat de noradrenalina neuronal. L’activitat augmentada de les neurones adrenèrgiques estimula l’augment d’alliberament d’epinefrina de la glàndula suprarenal - i en menor mesura norepinefrina - al torrent sanguini. Aquestes hormones suprarenals perpetuen i amplien la resposta perquè arriben a òrgans i teixits no directament innervats per neurones adrenèrgiques, inclosos el fetge, les vies respiratòries dels pulmons i el teixit adipós. Els efectes col·lectius de la noradrenalina de les neurones adrenèrgiques i de l’epinefrina i la noradrenalina de les glàndules suprarenals en resposta a l’exercici o a una reacció de lluita o de vol inclouen:
- Major freqüència cardíaca i pressió arterial
- Major força de bombament del cor
- Augment del flux de sang als músculs
- Disminució del flux sanguini cap al sistema digestiu
- Dilatació de les vies respiratòries i de les pupil·les
- Freqüència de respiració augmentada
- Major disponibilitat de combustibles energètics, inclosos sucre en sang i àcids grassos
Usos mèdics
Tant l’epinefrina com la noradrenalina estan disponibles com a medicaments. La noradrenalina s'utilitza principalment per tractar la pressió arterial severa baixa causada per afeccions com una infecció bacteriana del torrent sanguini o una reacció de transfusió sanguínia severa. De vegades també s’utilitza per mantenir la pressió arterial després de reiniciar el cor després d’una aturada cardíaca.
L’epinefrina s’utilitza més àmpliament medicinalment que la noradrenalina. Els usos mèdics inclouen el tractament de certes afeccions greus, incloses:
- Reacció al·lèrgica severa o anafilaxi
- Atac asma greu que no respon a altres medicaments
- Aturada cardíaca o aturada pròxima
- Algunes anormalitats del ritme cardíac sever
De vegades es barregen petites quantitats d’epinefrina amb medicaments adormidors locals per allargar l’adormiment restringint els vasos sanguinis de la zona. De vegades també s’utilitza una petita quantitat per controlar l’hemorràgia des d’una superfície mucosa, com el revestiment de la gola o l’esòfag.
