No és negar que els alls siguin beneficiosos per a la vostra salut, però és possible que tinguis dubtes en menjar all cru. Els efectes secundaris inclouen la dubtosa distinció de provocar una respiració terrible. Afortunadament, hi ha algunes maneres de minimitzar algunes de les conseqüències de gaudir d’aquesta verdura punxent.
Beneficis per a la salut de l’all
L’all és dens en nutrients i té compostos que poden ser beneficiosos per tractar moltes afeccions, inclòs el colesterol en sang alta, la pressió arterial alta, càncer i fins i tot el refredat comú, segons el Centre Nacional de Salut Complementària i Integrativa.
Un dels enzims de l’all és un contribuent important a les seves propietats antiinflamatòries, eliminant les infeccions. A través d’una sèrie de reaccions químiques, s’allibera una substància anomenada al·licina quan es tritura, trosseja o es mastega l’all cru. Per tant, empassar all sense mastegar pot disminuir part del seu potencial nutritiu.
El petit bulb punxent només conté una quantitat mínima de greixos, sucre i sodi i proporciona una dosi saludable de vitamines B, inclosa la B6, amb un 7 per cent del valor diari (DV) en només 3 grans, àcid pantotènic, riboflavina i tiamina, segons a USDA. La vitamina B proporciona al teu cos l’energia que necessita per al funcionament òptim del cervell, l’esquelet i el sistema nerviós.
L’all fresc subministra el 3 per cent de la DV per a la vitamina C, per cada 3 grans. La vitamina C és un antioxidant essencial per promoure la immunitat, la síntesi de col·lagen i la curació de ferides. La vitamina K dels alls ajuda el coàgul de la seva sang a evitar l'excés de sagnat i també contribueix a la salut dels ossos i del cor.
Menjar 3 grans d'all proporciona un 7 per cent del DV per manganès, cosa que ajuda el sistema nerviós i el cervell a funcionar correctament. Altres minerals importants en all són el calci, essencial per als ossos i les dents, i el seleni, que té un paper fonamental en el metabolisme. A més, l’all conté quantitats menors de coure, zinc, fòsfor, potassi i ferro, segons l’USDA.
Per què l’all provoca mal alè
Quan mastegeu all, desencadena les reaccions en cadena que transformen un enzim anomenat aliinasa en al·licina. L’allicina es descompon a més per formar una varietat de compostos d’organosulfur, com l’alil-metulfulfur, l’alil mercaptà i l’alil metil sulfur, segons el Linus Pauling Institute. Tot i que aquests compostos al·lílics i sulfurs malorosos són els responsables dels molts beneficis per a la salut de l’all, també són responsables de la seva olor brut.
Una part de la raó de la mala respiració després de menjar all cru prové de la cavitat bucal, a mesura que els alicins s’enganxen a les dents. Després de la deglució, els productes químics sulfúrics són metabolitzats pel vostre sistema digestiu. Els compostos olorosos entren al torrent sanguini i es transporten als pulmons on es volatilitzen i entren a la respiració.
Els odorants s’extreuen amb l’exhalació, la sudoració i l’orina. L’alè d’all pot perdurar durant 24 hores, segons l’Ohio State University College College of Food, Agrícola i de Ciències Ambientals (CFAES).
Ajudar a evitar la respiració d'all
Per descomptat, raspallar-se les dents, arrossegar-se i utilitzar rentat bucal és probable que sigui el primer curs d’acció que necessitareu per desfer-vos de l’alè d’all. Però hi ha altres coses que poden ajudar a evitar les repercussions de menjar all cru.
Les investigacions han determinat que alguns enzims de certs aliments poden actuar com desodoritzadors. Un estudi, publicat a la revista Journal of Food Science, el març del 2014, va examinar el potencial d'alguns aliments i begudes per reduir els productes químics d'organosulfur o volàtils en all cru.
Un dels autors de l'estudi, Sheryl Barringer, del departament de ciència i tecnologia de l'alimentació de l'estat d'Ohio, va especular que els compostos fenòlics dels aliments poden ser la clau per combatre l'alè d'all, segons CFAES. L’estudi va examinar les mesures de l’alè després de mastegar l’all cru i després el consum de diversos aliments diferents.
Les conclusions de l'estudi van demostrar que el tipus de compostos polifenòlics dels aliments eren un factor més en la lluita contra l'alè d'all que la quantitat de fenols. Els aliments més eficaços en la lluita contra l’alè d’all van ser:
- Fulles de menta (àcid rosmarinic)
- Pomes crues (quercetina)
- Enciam
- Suc de poma i suc de menta
- Té verd (catequina)
L’evidència va demostrar que els aliments escalfats al microones, incloses poma i enciam, no eren tan efectius contra el mal alè com els seus homòlegs crus. L’autor va aconsellar que per obtenir els beneficis d’aquests aliments, cal menjar-los o beure’ls alhora o ràpidament després de menjar all.
Algunes herbes i espècies quotidianes poden ajudar a disminuir l’olor forta de l’alè d’all. Penseu en consumir alguns d'aquests aromes amb el vostre àpat tendre.
- Nou moscada: a causa de l’activitat antimicrobiana de la nou moscada, s’utilitza per tractar el mal alè, segons un estudi d’abril de 2017 del _Jornal de Medicin Complementari i Alternatiu Basat en l’evidència.
- Fonoll, anís, llavors de sèsam i coco: sovint s’utilitzen com a ingredients en un ambientador anomenat "mukhwas". Les llavors poden ser salades, recobertes de sucre i de colors vius segons es va informar a BioMed Research International, l’agost de 2104.
- Carretera: Sovint s’utilitzen aquestes fruites com a màscara popular per respirar l’alcohol, de manera que pot ajudar a que la respiració d’all sigui menys perceptible.
- Cardamom fresc: el cardamom es troba sovint en els preparats utilitzats com a ambientadors, segons NIH PubChem.
- Julivert fresc: refresca la respiració amb julivert, un desodoritzant natural que conté clorofil·la. La Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units suggereix que és eficaç contra el mal alè temporal.
A més de provocar alè d’all, consumir massa dents a l’estómac buit, com menjar alls crus a la nit, pot provocar molèsties i gasos d’estómac. A més, al menjar all cru, els efectes secundaris poden incloure mals de cap, fatiga, pèrdua de la gana, dolors musculars, marejos i reaccions al·lèrgiques, adverteix Cleveland Clinic.
