La freqüència cardíaca normal per a un adult mitjà és de 60 a 100 batecs per minut. Aquest nombre pot augmentar fins a un ritme cardíac màxim durant l’exercici que varia amb l’edat. La freqüència cardíaca, tant en repòs com durant l’exercici, està controlada pel sistema nerviós. Els nervis simpàtics augmenten la freqüència cardíaca mentre fa exercici, mentre que els nervis parasimpàtics retarden la freqüència cardíaca un cop acabats.
Nervis simpàtics
Els accelerans, o nervis simpàtics, porten impulsos nerviosos des de la medula oblongata del cervell fins al cor. El cor respon augmentant tant la taxa de contracció com la força de les contraccions. L’exercici és una forma d’activar aquesta via i pot augmentar la freqüència cardíaca fins a 180 pulsacions per minut. Això augmentarà la quantitat de sang bombada pel cor i enviada a fer exercici muscular.
Activació dels Accelerans
Quan fa exercici físic, les cèl·lules utilitzen més oxigen i es produeix més diòxid de carboni. L’augment de concentració de diòxid de carboni es registra per receptors especials a l’art aorta i les artèries caròtides, i aquesta informació es passa a la medulla oblongata. Un altre efecte de l’exercici és que la bomba muscular treballa més. La bomba muscular és la contracció dels músculs que envolten les venes, que empenta la sang cap al cor. Com més dura la bomba muscular, més sang s’envia a l’aurícula dreta del cor. A mesura que l’atri s’estira per allotjar la sang extra, els receptors d’estiraments del múscul cardíac transmeten la informació a la medul·la oblongata. Aquestes dues fonts d’informació provocaran l’activació de la via que augmentarà la seva freqüència cardíaca, alleugerint així l’atri complet i desplaçant l’excés de diòxid de carboni cap als pulmons per a l’expulsió del cos.
Nervis parasimpàtics
Quan es refreda i ja no es necessita l’augment de la sortida cardíaca requerida durant l’exercici, els receptors de pressió a les artèries caròtides i l’aorta senyalen els nervis vagos del sistema nerviós parasimpàtic, també originaris de la medula oblongata. A continuació, envien el missatge de la medula oblongata al cor que alenteix la freqüència cardíaca.
Hormones i sistema nerviós
La noradrenalina, o noradrenalina, és una hormona segregada per alguns nervis simpàtics. Té la capacitat de fer que les artèries es contreguin, obligant la sang a un ritme més ràpid. Aquesta hormona té un paper a l’hora d’augmentar el ritme cardíac i la força dels batecs. L’acetilcolina, d’altra banda, és una hormona segregada pel nervi vagus per ajudar a l’alentiment de la freqüència cardíaca. Els sistemes nerviosos simpàtics i parasimpàtics treballen junts per controlar la freqüència cardíaca.
