Una freqüència cardíaca lenta, anomenada bradicàrdia, pot resultar de diversos medicaments. Alguns medicaments van ser desenvolupats específicament per frenar la freqüència cardíaca. Però la bradicàrdia pot ser un efecte secundari no desitjat d’una àmplia gamma d’altres medicaments que no es van desenvolupar per tenir cap impacte sobre el cor. Quan es prenen més d’un medicament que pot retardar la freqüència cardíaca, l’efecte additiu té un potencial profund.
Beta Blockers
Els bloquejadors beta són una classe de fàrmacs cardiovasculars utilitzats amb freqüència. Alguns bloquejadors beta prescrits habitualment inclouen metoprolol (Lopressor, Toprol XL), carvedilol (Coreg) i atenolol (Tenormin). S’utilitzen per tractar la pressió arterial alta, certs tipus d’insuficiència cardíaca i diversos tipus d’alteracions del ritme cardíac. Els bloquejadors beta també són medicaments de primera línia per a persones que han patit un atac de cor. Diminueixen la freqüència cardíaca i tenen altres efectes que disminueixen col·lectivament la càrrega de treball sobre el cor.
Bloquejadors de canals de calci
Els bloquejants dels canals de calci són una altra classe de medicaments contra la pressió arterial prescrits habitualment. Alguns medicaments d’aquesta classe també disminueixen la freqüència cardíaca i s’utilitzen sovint per ajudar a disminuir la freqüència cardíaca en alteracions del ritme associades a una freqüència cardíaca anormalment ràpida. Els bloquejants de canals de calci més antics, com el verapamil (Calan, Isoptin, Verelan) i el diltiazem (Cardizem, Cartix XT, Taztia XT), poden disminuir la freqüència cardíaca significativament, sobretot a dosis més altes. Els fàrmacs més nous, com l'amlodipina (Norvasc), no exerceixen cap efecte significatiu sobre la freqüència cardíaca.
Digoxina
La digoxina (Lanoxin) s’utilitza freqüentment per tractar determinades formes d’insuficiència cardíaca i retardar la freqüència cardíaca en alguns ritmes cardíacs anormals. Aquest medicament pot ser beneficiós i tòxic. Com a resultat, els metges solen controlar el nivell de sang de digoxina, cosa que no es fa amb bloquejadors de beta i bloquejadors de canals de calci. Els nivells de dioxina poden augmentar-se quan els ronyons no funcionen normalment. Els adults més prims i més grans també poden tenir un risc més elevat de toxicitat per digoxina que la població general.
Altres drogues
Mentre que altres medicaments cardiovasculars poden retardar la freqüència cardíaca (com la clonidina (Catapres) i el sotalol (Betapace)), alguns medicaments van ser dissenyats específicament per exercir els seus efectes mitjançant accions especialitzades sobre parts específiques del cor, inclòs el seu intrincat sistema de conducció elèctrica. Aquest sistema controla i coordina la freqüència cardíaca. Aquests medicaments solen tenir un potencial més elevat de bradicàrdia que altres medicaments no cardiovasculars. No obstant això, nombrosos altres medicaments poden disminuir la freqüència cardíaca en determinats individus. En són exemples donepezil (Aricept), morfina (Avinza, Kadian, MS Contin) i liti (litobid).
Advertències
La bradicàrdia lleu no sol presentar cap símptoma. No obstant això, la bradicàrdia severa pot causar marejos, desmais, dolor al pit, fatiga inusual, falta d’alè o confusió. Aquests símptomes requereixen avaluació mèdica immediata.
