La calcificació és el procediment pel qual el cos diposita calci als seus ossos per augmentar la densitat òssia i endurir els ossos. Tanmateix, la calcificació es pot produir en teixits tous i òrgans, i es tradueix en un enduriment dels teixits a causa de la presència de calci i que causa problemes mèdics. El butlletí Harvard Women's Health Watch, de març del 2010, esmenta diversos factors que inicien la calcificació, però informa que els investigadors no han trobat cap associació entre la ingesta alimentària elevada de calci i la calcificació de la majoria dels teixits tous.
Causes de la calcificació
La calcificació del teixit tou sembla ser el mètode pel qual el cos repara una ferida interna. La calcificació sol formar-se en teixits que han estat exposats a lesions, cirurgia, radiació, infecció o quists. L’Institut Linus Pauling afirma que la toxicitat per vitamina D provoca un augment dels nivells de calci sèric que, amb el pas del temps, pot provocar la calcificació del cor i els ronyons. Segons un estudi de 2008 publicat al "Journal Clinical of the American Society of Nephrology", els pacients amb malaltia renal crònica corren risc de calcificació arterial.
Calcificació de teixits suaus
Nombrosos teixits tous del cos són susceptibles a la calcificació i la majoria de calcificacions solen ser asimptomàtiques. La calcificació dels teixits mamaris és freqüent, prevalent en aproximadament la meitat de les dones majors de 50 anys. No obstant això, com que no hi ha signes que acompanyen la calcificació dels teixits mamaris, una mamografia rutinària pot diagnosticar dipòsits de calci. Les calcificacions arterials de la mama, també revelades per la mamografia, augmenten el risc de patir malalties del cor. La calcificació de les artèries coronàries i cerebrals augmenta el risc de patir malalties cardíaques i ictus. A més, la calcificació pot causar articulacions doloroses, malalties pulmonars i formació de càlculs renals.
Ingesta i calcificació de calci
Un estudi publicat al número de desembre de 2010 del "Journal of Bone and Mineral Research" no va trobar cap correlació entre la ingesta de calci i la prevalença de la calcificació aòrtica abdominal. Addicionalment, un estudi basat en l’augment del risc de patir malalties del cor a causa de la calcificació vascular i reportat a la revista "Circulation" va trobar que prendre suplements de calci i vitamina D no augmentava ni disminuïa el risc de patir malalties cardíaques en dones en postmenopausa. Igualment, sembla que no hi ha cap vincle entre la ingesta de calci i la calcificació dels teixits mamaris, segons el Centre Mèdic de Califòrnia.
Síndrome de la llet-alcalí
El butlletí Harvard Women's Health Watch cita un estudi en el qual es va trobar que la ingesta de més de 2.000 mg de suplements de calci va donar lloc a símptomes de la síndrome alcalí-llet. Les calcificacions de la còrnia, els pulmons i els ganglis limfàtics, a més dels nivells elevats de calci en sang i la disfunció renal, són símptomes d’aquest síndrome. Les dones que prenen grans dosis de calci en forma de suplements i antiàcids, juntament amb suplements de vitamina D per augmentar l’absorció de calci, poden estar en risc de presentar la síndrome alcalí-llet. Heu de ser prudents mentre prengueu suplements i assegurar-vos que la ingesta no excedeixi la quantitat dietètica recomanada per a la vostra edat i sexe.
